ᐅ Cim Nº 27 Rysy (Polònia) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 27: RYSY (POLÒNIA)

POLÒNIA

RYSY

12/08/2025

ALTITUD

2.499 m

ÁLEX QUIROGA I JORDI GIRONA

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

L’edat d’or de l’alpinisme no es pot entendre sense la contribució dels grans escaladors polonesos com Voytek Kurtyka, Jerzy Kukuczka… Aquest últim, Kukuczka, va ser la segona persona a assolir els 14 vuit mils del planeta, únicament precedit per Reinhold Messner i famosa és la frase que aquest li va dirigir al polonès “No ets el segon, ets gran”. No és objectiu d’aquestes línies discórrer en relació amb el GOAT (acrònim anglès que significa “Greatest Of All Time” – el més gran de tots els temps) de l’alpinisme, encara que si d’alguna cosa no hi ha dubtes és que les ascensions de Kukuczka van tenir un component pioner i de dificultat molt potents mai vistos en altres expedicions (obertura de noves rutes a l’ascens als cims així com amb alguns dels seus vuit mils sent expedicions hivernals).

En temps d’un alpinisme marcat pels “likes” i en guanyar segons al crono, en temps marcats per les expedicions comercials comprades a base de dòlars… per mi cobren especial importància valors com la frugalitat, l’esforç, la dedicació, la perseverança per aconseguir alguna cosa que es desitja i per sobre de tot l’amor i la puresa cap a la natura i les muntanyes. No pujo muntanyes per tenir-les sota els meus peus sinó per ser-ne part i connectar amb la seva essència. Per tot això, des de la meva immersió al món de l’alpinisme, he sentit atracció per figures com Messner, Kukuczka, Kurtyka, Walter Bonatti, Òscar Cadiach entre d’altres, per la seva manera de relacionar-se i interactuar amb la muntanya. La llista dels que per mi són els més grans de l’alpinisme no es pot entendre sense la contribució polonesa i per aquest motiu, estar en aquest territori anys enrere trepitjat per aquestes llegendes és tan significatiu per a mi.

El Rysy es pot pujar pel vessant polonesa o eslovaca, presentant aquesta última, menor complexitat tècnica. Amb Jordi vam optar per la vessant eslovaca i donat el fervor i passió dels veïns polonesos per la muntanya ens vam aixecar d’hora per arribar a l’aparcament de Popdraské Pleso, punt de partida de la ruta, poc abans de les 7:00 del matí. Ni de bon tros som els primers i és que el Rysy està molt cobejat entre els muntanyencs principalment polonesos si bé també trobem un bon percentatge d’estrangers.

Ens esperen fins al cim 9,9 quilòmetres, així com aproximadament 1.250 metres de desnivell positiu des del punt mínim de la ruta situat a 1.261 metres. Els primers 4 quilòmetres són per carretera i no presenten un atractiu especial, si bé transcorren en bona part entre boscos i vegetació que ens protegeixen de la calor.

La carretera finalitza en arribar al llac Popradské i hi trobem uns panells que indiquen que per pujar al Rysy cal agafar el sender de l’esquerra i que el temps fins al cim és d’unes 3 hores. Aquest és un punt d´inflexió a la ruta, que a partir d´aquí guanya considerablement en interès i atractiu paisatgístics. Comença un tram en què el sender fa diverses ziga-zagues entre un bosc molt frondós i en què la ruta comença a guanyar elevació amb més pendents a salvar.

Un cop superada la cota dels 1.700 metres, els arbres i la vegetació van desapareixent (a Espanya arribem a veure arbres fins als 2.500 metres si bé les menors temperatures dels Tatras fan baixar la cota) i davant nostre es pot albirar millor l’horitzó, així com la vall on ens trobem i el llac Velké Zabie. Continuem guanyant altitud si bé la nostra progressió es veu aturada per l’aglomeració de persones en un tram equipat amb escales metàl·liques i cadenes. No presenta excessiva complexitat salvar aquest tram i juntament amb Jordi Girona intentem progressar ràpid i avançar diverses persones per “netejar” el camí si bé resulta una tasca en va atès que, com en un niu de formigues, les persones apareixen en massa escampades per tot el sender.

Juntament amb el cim del Snowdon (sostre de Gal·les amb els seus 1.085 metres), segurament el del Rysy, sigui la ruta més concorreguda de persones amb què ens hem trobat en el projecte de TSOW. Polònia és un país amb gairebé 40 milions d’habitants i les seves serralades, escasses, es concentren al sud del país, als Tatras amb 60 quilòmetres de llargada per 30 quilòmetres d’amplada i dels quals només ostenta el 30% de territori. Aquest és el factor explicatiu de la saturació que pateixen els senders dels Tatras i és que no hi ha una proporció equitativa entre el nombre de practicants de senderisme polonesos i el nombre de quilòmetres de senderisme per càpita de què disposa cadascun. Així que amb aquest exercici d’empatia i comprensió vers els polonesos seguim progressant en la nostra ruta.

Em faig una foto amb una mena d’arc del qual pengen banderes de pregària tibetanes i és que aquests dies estic especialment en connexió amb el Tibet amb la lectura de “Set anys al Tibet” de Heinrich Harrer. Algun dia m’agradaria estar a la serralada de l’Himàlaia, conèixer la seva gent, la seva cultura i tenir l’oportunitat d’ascendir algun dels seus cims (perquè no un vuit mil) i aquest llibre ha estat sens dubte una gran font d’inspiració. Parlant de l’Himàlaia i pel que fa a Top Summits es troben el TOP-3 de cims més alts del món i que són els següents:

Everest. El Rei de Reis amb 8.848 metres i sostre nacional compartit entre el Nepal i la Xina.
K2. Un dels cims més perillosos que m’esperen en el projecte a causa de la seva dificultat tècnica, el clima extrem i el terreny perillós. 8.611 metres i sostre nacional de Pakistan.
Kanchenjunga. El bronze se’n va per al sostre nacional de l’Índia.

Les banderes tibetanes actuen com a porta d’entrada i un senyal de benvinguda al refugi de Chata pod Rysmi situat a uns 2.250 metres d’alçada. Construïda l’any 1933, Chata pod Rysmi és la casa rural més alta dels Tatras si bé no ens aturem i continuem progressant fins a un espectacular coll que actuada de frontera entre Eslovàquia i Polònia. En el coll fem una petita pausa d’hidratació i menjar, fem unes fotos i conversem amb alguns caminants perquè no se’ns acusi d’antipàtics. Des d’aquest punt on ens trobem, ja s’albira el Rysy, del qual ens separen poc menys de 200 metres de desnivell positiu.

L’última part de l’ascensió presenta una inclinació més gran del sender si bé no arriba a ser tècnic ni a presentar excessiva duresa. Prenem alguns “short cuts” (dreceres) per esquivar la infinitat de persones que es creuen davant nostre i així progressar amb més agilitat fins al cim. El cim del Rysy polonès se situa a 2.499 metres (el cim veí Rysy eslovac fa 2.503 metres) i si bé per arribar-hi gairebé que hem de demanar tiquet, una vegada allà, es tenen unes vistes de privilegi de la serralada dels Tatras i en l’horitzó divisem el “Gerla” ascendit recentment a Eslovàquia. Aprofitem que està al costat mateix i coronem també el Rysy eslovac que encara presenta major concentració de persones que el polonès.

La nostra base d’operacions al nostre pas per Polònia va ser la ciutat de Zakopane (amb prop de 30.000 habitants), també coneguda com la capital d’hivern de Polònia i es troba a la part sud de la regió de Podhale, als peus de les muntanyes Tatras. Només arribar-hi em venen a la ment llocs com Chamonix (França) o Zermatt (Suïssa) on vam estar a la nostra setmana als Alps durant l’any 2024, llocs on el pas del temps, el creixement del turisme i la seva ubicació privilegiada prop de les muntanyes els ha canviat la vida i inundat els carrers de divisa.

El nostre primer intent d’activitat a Zakopane es veu frustrat. Pretenem agafar un funicular fins a un puig des del qual ens han dit que hi ha molt bones vistes si bé desistim quan veiem la infinita cua que hi ha per comprar els tiquets. A mi i especialment al Jordi, ens estressa considerablement l’aglomeració de persones alhora que ens entristeix la “comercialització” i la pressió turística a què es veuen sotmeses certes zones de la natura que acaben veient alterades considerablement la seva essència. Però així és la naturalesa de l’ésser humà, que ho ha comprat tot, ho compra tot i ho continuarà comprant tot (viatges a la lluna inclosos). Intentem conviure bonament com podem amb aquesta circumstància, la de les aglomeracions, si bé realment caminar pels carrers de Zakopane es converteix en una autèntica odissea.

Els dies que vam ser a Zakopane amb el Jordi vam triar camins diferents. En el seu cas va optar per la seva altra passió (l’ornitologia) i, en el meu cas, per continuar descobrint nous entorns naturals i és molt recomanable dur a terme “la Ruta dels 5 Llacs Polonesos”. Agafo un bus (n’hi ha una quantitat) que em porta a l’aparcament de Moskye Oko i punt d’inici de ruta. Allà, hi ha opció de fer la ruta fins al llac principal de Moskye Oko amb carrosses de cavalls si bé no entra aquesta possibilitat als meus plans així que opto per una opció més autònoma.

Alterno el dia entre córrer i caminar segons la duresa del terreny i arribo al llac principal Moskye Oko que presenta una gran bellesa i espectacularitat de paisatge. En el meu cas per gaudir d’una calma més gran i evitar les ja “famoses” aglomeracions, continuo progressant pel seu contorn fins a trobar una ubicació menys concorreguda i aprofito per llegir i acabar el llibre de Cristina Martin Jimenez “Els amos del planeta”. Us recomano a aquesta escriptora, una autèntica crack del periodisme de recerca, estudiosa del poder i defensora de la llibertat de les persones.

Em prenc el dia amb tranquil·litat. Al company Jordi no li agrada estar de vesprada a la muntanya per les inclemències meteorològiques que solen donar-se en aquesta franja horària si bé en el meu cas, soc una mica més flexible en aquest aspecte. No em preocupa començar tard les rutes ni finalitzar-les tard, tot i que sempre amb una actitud de respecte, cautela i consciència de l’estat de l’entorn i de la muntanya. Avui m’esperen uns 24 quilòmetres de ruta així que abandono el llac Moskye Oko i em dirigeixo als següents llacs.

A partir de Moskye Oko i posant rumb als llacs Przedni, Maly, Wielki… davant dels meus ulls es presenta un dels paisatges més bonics que mai he vist i que s’uneix a d’altres indrets màgics com el “Circ de Gavarnie”, “el Circ de Colomers”, “el Congost de Montrebei”, la vista del “Cervino”. Des de la meva infància que em fascina la fusió aigua + boscos i davant meu es combinen preciosos llacs amb vasts paisatges amb un verd molt intens. Gaudeixo d’un corriol que alterna pujades amb baixades, un corriol que presenta algun tram tècnic, així com d’algun altre tram que em permet córrer. Un fantàstic dia a la muntanya i una excursió molt recomanable per fer en el vostre pas pels Tatras polonesos.

La setmana als Tatras arriba al final. Hem completat amb èxit una projecció, un dibuix, un somni, una idea d’aventura…que va tenir la seva gènesi l’any anterior als Alps i que era la de pujar, en un mateix viatge, al gens senzill “Gerla” (sostre eslovac) així com al Rysy (sostre polonès). Ho hem aconseguit. I un somiador és sempre un somiador així que als Tatras, juntament, amb Jordi, comencem a somiar, a dibuixar, a pintar el quadre de l’any que ve que esperem seguir explicant-vos per aquí. Gràcies Jordi per ser gran company de muntanya, gràcies per respondre sempre i positivament als reptes i projectes que et llanço, gràcies per ser la bona persona que ets.