ᐅ Cim nº23: Mount Olympus (Xipre) | Top Summits of the World

CIMAS

CIM Nº 23: MOUNT OLYMPUS (XIPRE)

XIPRE

MOUNT OLYMPUS

19/04/2025

ALTITUD

1.952 m

ÒSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

S’alça el teló de viatges i cims per l’any 2025 i ho fa amb un destí mediterrani i tranquil com és la illa de Xipre. Enrere i lluny en el temps queda l’any 2024 amb múltiples aventures i viatges arreu del món com els de Camerun, Croàcia, Xile així com la fantàstica setmana als Alps que va culminar amb les ascensions del Mont Blanc així com el Monte Rosa. També va ser un final d’any complicat a nivell de lesions i on la mala pràctica professional d’un guia de muntanya, Ivan Moshnikov, m’ha suposat uns mesos complicats en que he arrastrat problemes i dolors en un genoll. La calma de la Mediterrània i el terreny poc accidentat de Xipre, semblen una ocasió perfecte per recuperar sensacions.

Sortim de Barcelona amb la Miriam Humanes i l’Òscar Solsona, aquest darrer tot un veterà en les expedicions de TSOW i per sobre de tot una gran amistat des de fa molts anys. El viatge és força llarg ja que Xipre es troba situada al sud de Turquia i gairebé a tocar d’Israel, el Líban i Síria. Fem escala a Atenes i és que Grècia és un dels “padrins” de Xipre juntament amb Turquia. Més endarrere en el temps queda la tutel.la del Regne Unit de qui va assolir la independència l’any 1960 i d’ell, igualment com passa a Malta, en resta la influència vial de conduir pel carril esquerra. Per sort, la persona que escriu aquestes línies compta amb una dilatada experiència conduint per l’esquerra conseqüència d’anteriors viatges a Escòcia, Gal·les i el passat any 2024 a Malta i en aquesta ocasió, l’adaptació al volant és instantània.

Entre l’aeroport de Làrnaca (el de Nicòsia arran dels conflictes i disputes passades de grecs i turcs no es troba operatiu) i l’hotel, no ens porta més de 15 minuts arribar-hi. És tard i a Làrnaca poc podem fer més que sopar i veure els 3 gols que l’Arsenal marca al Real Madrid durant el partit d’anada dels quarts de final de la Champions League i que contribueixen a facilitar-nos el son en la nostra primera nit al país.

Ens aixequem aviat i esmorzem amb vistes a la bonica església de Sant Lázaro i d’allà agafem el cotxe rumb a les “Sea Caves” que són un conjunt de coves marines que sorgeixen dels penya-segats i que tenen accés al mar i les seves aigües cristal·lines.

La següent parada del dia té lloc prop de Pafos, una de les principals ciutats del país i que compta amb el segon aeroport més important després del de Làrnaca. Arribem a la Roca d’Afrodita, que situada al costat del mar, diu la llegenda que és el lloc de naixement d’Afrodita, deessa de la bellesa, l’amor i la sensualitat i que serà omnipresent en el nostre periple per terres xipriotes.

Fem una parada ràpida per dinar a la localitat costera de Pafos si bé reprenem aviat la marxa perquè a la tarda tenim “l’Avakas Gorge Trail”. Es tracta d’una ruta curta d’uns 8 – 10 quilòmetres que transcorre per un estret alhora que imponent congost amb les seves parets verticals de més de 30 metres d’alçada. El nostre sender segueix el curs del riu per a la tornada agafar alçada i gaudir del mar a l’horitzó i de com el sol, poc a poc, va perdent força i ens regala una bonica posta. Tanquem el dia, com el sol, i dormim a la preciosa i molt recomanable localitat de Poli Chrysochous.

Ens despertem sense massa demora perquè tenim una nova cita amb la omnipresent deessa Afrodita i és que ens dirigim a l’extrem nord-occidental de l’illa per recórrer “l’Afrodita Loop Trail”. La ruta pren inici als Banys d’Afrodita i es tracta d’un itinerari de 8 – 10 quilòmetres circulars que ofereixen grans vistes del litoral xipriota i les seves aigües cristal·lines.

La tarda no presenta objectius turístics massa ambiciosos més enllà d’arribar a temps a Platres per presenciar la processó de Dijous Sant i gaudir del nostre “palau residencial”. En els nostres dies de planificació del viatge a Xipre vàrem estar especialment encertats i vam fer una elecció d’allotjament molt bona en aquesta localitat, on farem nit el dia previ a l’ascensió al Mount Olympus. No, no es tracta d’un error. El sostre del país és diu, exactament igual al de Grècia que vàrem coronar, també amb l’Òscar, el setembre de l’any ’21 en el que suposaven les primeres passes del projecte TSOW (5è sostre mundial).

Però no ens anticipem al demà. A Platres gaudim d’una estoneta del que es diu estrictament fer vacances i descansar. En el meu cas, passo l’estona llegint el llibre que m’acompanya aquest dies “Desaccelerar o morir” (Timonthée Parrique) que ve a dir que no es pot créixer econòmicament de manera infinita com pretén l’actual model capitalista en un món on els recursos naturals i també humans són finits. Si bé el que més m’agrada és llegir novel.la negra i d’intriga, de tant en tant, gaudeixo d’altres tipus de lectura com la que m’acompanya aquests dies.

Són les 20:00, és Dijous Sant i no ens volem perdre la processió local. La part greco xipriota en la que estem és ortodoxa i podem deduir per la gran congregació al voltant de l’església, que molt creient. Nosaltres no ho som tant de creients i amb una estona en tenim suficient i aprofitem la massificació al voltant de l’acte religiós per gaudir d’un sopar tranquil al restaurant i sense la presència d’altres comensals. El “cuiner” (ens referíem a ell així perquè ocupa el lloc a la cuina i no per les seves habilitats en la mateixa) i aquest dia amb poca càrrega laboral, també cambrer, no sembla estar tant content amb la nostra arribada i és que els xipriotes (d’igual manera que els seus veïns grecs) no es caracteritzen per la seva amabilitat i hospitalitat.

Avui és dia de “sumit” així que ens vestim amb l’uniforme de gal.la i ens posem la samarreta de TSOW així com preparem i desem dins la motxilla les banderes (la xipriota així com la corresponent al nostre projecte). Tenim únicament 15 minuts de trajecte fins a l’inici de la ruta a la cota 1.600 metres i és que comencem ja a força alçada. La ruta que ens espera és un trajecte circular de 16 quilòmetres amb 350 metres de desnivell positiu que es concentren en la part final d’ascensió al cim. El trajecte no presenta absolutament cap dificultat tècnica i permet gaudir d’unes vistes 360 a tota la illa.

El cim com a tal presenta malauradament, una base militar i ens recorda, ara més que mai en els temps que corren d’increments dels % de despesa militar respecte el PIB, que l’amenaça més gran de l’ésser humà és el propi ésser humà (quan de veritat hi ha darrera de la frase Homo homini lupus est). En referència a Xipre, si bé és un estat internacionalment reconegut, únicament controla 2/3 de la illa. El 1/3 restant (la part nord del país) el va ocupar Turquia l’any 1974 i va instaurar la República Turca del Nord de Xipre (únicament reconeguda per Turquia).

Ens fem unes fotos amb l’Òscar a dalt del cim alhora que conversem amb un aventurer anglès que està travessant la illa caminant en un recorregut que li portarà més de 500 quilòmetres. Una vegada el completi, tenia la intenció d’anar a Escòcia una temporada, creuar l’Atlàntic i visitar el Parc Natural de Yosemite als EEUU entre d’altres destins. No és un mal programa pel seu recés de 6 mesos.

El Mount Olympus xipriota és el meu sostre mundial número 23 i no per menys complicat fa menys il·lusió i és que darrera de cada cim i país, hi ha un gran aprenentatge i experiència que ens posem a la nostra “motxilla de vida”.

A la tarda arribem a la capital del país, Nicòsia, que presenta la curiositat que és “compartida” entre grecs i turcs i on una frontera separa ambdues parts. Al vespre visitem la part grega que combina edificis molt moderns i vanguardistes amb d’altres edificis més vells i sense atractiu. Tanquem el dia amb un sopar en un restaurant libanès i en el meu cas gaudeixo d’un “falàfel” que feia molts anys que no provava.

El nostre viatge va arribant al seu final si bé no podem abandonar Nicòsia sense creuar la frontera així que només llevar-nos, passaport en mà, ens dirigim al control de pas i ens endinsem en territori musulmà. Realment és sorprenent la transició cultural que es produeix en qüestió de metres així que és molt recomanable en la vostra visita a Xipre que també porteu a sobre el passaport.

Visitades les arts grega i turca de la capital, pugem al cotxe i ens dirigim a Làrnaca per passar les últimes hores abans d’agafar el nostre vol de tornada a terres catalanes. De Làrnaca recomanar-vos fer una caminada pel passeig marítim, amb bany o sense això al gust del consumidor, així com agafar un vaixell i gaudir d’una tranquil.la posta de sol. I tal com el sol s’acomiada del dia, nosaltres ho fem d’aquesta aventura, confiant que ben aviat us en puguem explicar i compartir d’altres.