ᐅ Cim Núm. 3 Comapedrosa (Andorra) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 3: COMAPEDROSA (ANDORRA)

ANDORRA

COMAPEDROSA

28 / 07 / 2018

ALTITUD

2.942 m

BERNAT TORT, ORIOL BRUFAU, MIREIA FONTANET I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

MITJÀ

CRÒNICA

És dijous 26 de juliol de 2018 i surto de la Notaria d’Igualada rumb a Andorra on hi passaré uns dies. No ha estat un dia qualsevol el del meu pas per la Notaria i de fet mai n’havia trepitjat cap si bé l’ocasió s’ho mereix ja que és en motiu de la constitució de la companyia “Senders Financers, Societat Limitada”, empresa de la que en seré Administrador Únic i a través de la qual podré exercir l’activitat de consultoria financera i jurídica. Surto de la Notaria a mitja tarda satisfet d’aquest important pas donat a nivell professional i rumb al Principat on també hi aniré a donar passos, però aquesta vegada no metafòricament parlant si no realment parlant i per les seves muntanyes, que són una de les meves preferides per la seva accentuada i agressiva geografia.

Arribo sobre les 21:00 del vespre a l’hotel i no tinc massa temps d’acomodar-me donat que a les 21:30 he quedat per sopar amb la Sònia. És una amistat que no fa excessivament que ens coneixem i que marxarà una temporada a Irlanda, un canvi d’aires que em comenta que necessitava. Sopem, anem a prendre algo però no ens allarguem excessivament ja que ella ha d’acabar de preparar coses i en el meu cas vull aprofitar l’estada a Andorra per conèixer noves muntanyes. Al dia següent faré la ruta “Circular Circ de Pessons” a través dels seus 17 llacs.

És divendres i m’he agafat el dia lliure de feina si bé parcialment ja que atenc uns temes laborals a primera hora. Esmorzant i de manera totalment improvisada conec una noia “suomi” (de Finlàndia) que és diu Keyla i que passa uns dies de vacances al Principat. Li explico el meu viatge al seu país fa molts anys, ella em parla de com li agrada Catalunya (de fet parla amb bastant bones maneres el català) així com de la seva estranya i curiosa professió de “cheerleading” de la que al seu país és una figura pública. Li explico els meus plans de muntanya pel dia i em demana si pot acompanyar-me. Em cau bé i tot i que la ruta té parts força tècniques i no la conec gens a nivell de muntanya, confio en ella, m’aventuro i li dic que endavant. Així que de manera totalment improvisada comencem des de l’aparcament de Grau Roig els dos l’excursió.

La “Circular Circ de Pessons” és una de les millors excursions de muntanya que he fet al Principat ja que alterna diverses coses que m’agraden. La ruta conté aigua ja que transcorre per 17 llacs, la ruta presenta trams de crestejar, la ruta conté algun tram de grimpada, la ruta conté trams de tartera així com conté trams d’ascensió força accidentats que la fan una ruta ben dinàmica i entretinguda. La Keila no està tan còmoda lògicament i en algun moment ho passa malament però presenta actitud i valentia que juntament amb la meva assistència i suport fan possible que completem tot el recorregut. La ruta “Circular Circ de Pessons” a nivell personal m’haurà anat perfecte per preparar l’activitat del dia següent i és que el dissabte tenim al programa de muntanya tot un “Top Summit” com és el cim de Comapedrosa que amb els seus 2.942 metres és el sostre del Principat. Parlo en plural ja que en l’intent d’ascens m’hi acompanyaran el Bernat Tort i l’Oriol Brufau (amistat de tota la vida), la Mireia Fontanet (companya de l’Oriol Brufau) i la Keila que tot i que les activitats de resistència no són les que s’adapten millor a les seves característiques físiques li fa il·lusió sumar-se a la nostra expedició.

Comencem a caminar des del poble d’Arinsal a 1.573 metres i ben aviat d’arrencar ens sorprèn “a mitges” trobar rostres coneguts entrenant com serien els de la llegenda del trail running “Kilian Jornet”. Dic a “a mitges” perquè diumenge hi ha la “Sky Race Comapedrosa” una prova puntuable pel campionat del món i en la que les principals espases del panorama de trail running en faran acte de presència i el dia previ al tret de sortida surten a inspeccionar el terreny.

Després d’aquestes distraccions inicials ens centrem en la nostra ruta que va guanyant alçada de manera progressiva fins arribar al Refugi Pla de l’Estany a 2.067 metres que es troba rodejat de bonics rierols. A partir d’aquí comença el “rock&roll” de veritat ja que ens espera un tram accidentat, escarpat i dur en que en 2 km es salven pràcticament 900 metres de desnivell positiu.

M’ho passo molt bé seguint fites, guanyant alçada i sentint que la musculatura de cames treballa molt bé i a ple rendiment. El paisatge que ens queda a les espatlles és molt bonic no obstant toca mirar endavant, el cim ja és a prop i es percep el caliu i la presència humana a no excessiva distància. Es nota que és un cim dels clàssics, d’aquells que tothom vol tenir en el seu currículum ja que està ple de gent. Es tracta d’un punt preciós amb una espectacular panoràmica 360º amb vistes de privilegi a cims emblemàtics com l’Aneto i la Pica d’Estats. Ens fem la foto de rigor amb l’Oriol i el Bernat (les meves amistats més antigues) així com la Mireia (la Keila arribarà més tard que l’ascensió li ha resultat molt costosa).

El descens és divertit. Ens trobem alguna clapa gran de neu a través de la que fem simulacions d’esquí, ens tirem volves de neu… i és que la neu sempre fa il·lusió i ens tele transporta anys enrere en el temps com si estessim en la nostra escola d’educació primària “Cérvola Blanca”. En el descens passarem per l’Estany Negre així com pel Refugi Comapedrosa a 2.187 metres d’alçada. Es una baixada “sociable” per mi ja que sense adonar-me’n em separo dels meus companys parlant primer amb unes noies alemanyes que passen uns dies d’acampada a la zona i després amb una trobada també inesperada, el Sergi, un ex-company d’universitat que sempre ha estat vinculat al món de l’esport i que ha fet cim juntament amb la seva parella.

Acabem la ruta circular a Arinsal després d’un treball de 15,5 km així com d’haver superat un desnivell positiu de gairebé 1.500 metres que fan més que merescut el nostre dinar així com el dret a veure des de la distància i relaxadament la cursa “Sky Race Comapedrosa” que com no podria ser d’altra manera guanyaria el nostre corredor preferit i etern Kilian Jornet.