- [email protected]
- +34 646 14 74 15
CIMS
CIM Nº 22: DINARA (CRÒACIA)
CRÒACIA
DINARA
07/09/2024
ALTITUT
1.831 m
ÒSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ
NIVELL DIFICULTAT
BAIX
CRÒNICA
Croàcia (en croat Hrvastska), oficialment República de Croàcia, és un Estat de l’Europa mediterrània situat a la zona de transició entre l’Europa Central i els Balcans. Limita al nord amb Eslovènia i Hongria, al nord-est amb Sèrbia i al sud-est amb Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, i al sud i a l’oest amb la mar Adriàtica.
Croàcia és un dels Estats més joves d’Europa en tant es va crear el 25 de juny de 1991 després d’haver format part, durant dècades, de Iugoslàvia (integrada alhora per 6 Repúbliques Socialistes com Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Sèrbia, Montenegro i Macedònia). Croàcia juntament amb Eslovènia van ser les primeres repúbliques a declarar la seva independència en un context d’ascens al poder de partits nacionalistes a Sèrbia. Macedònia i Bòsnia varen declarar també la seva independència, no sense resistència per part de Sèrbia i derivant en el sanguinolent conflicte conegut com a Guerra de Iugoslàvia.
La nostra aventura balcànica té per primera parada Split, la ciutat més gran de Dalmàcia (regió que s’estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica) i és la segona ciutat més poblada de Croàcia amb uns 160.000 habitants. Split presenta la singularitat d’haver estat construïda dins, i posteriorment, a l’entorn del palau de l’emperador romà Dioclecià. En el nostre trànsit per aquesta localitat costera amb origen romà (Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) és per tant visita obligatòria l’immens palau construït per l’emperador Dioclecià així com els bonics carrers que l’envolten. Al capvespre, aprofitem les darreres hores de sol del dia per agafar una embarcació turística que ens porta pels voltants de la ciutat així com a ser testimonis, en una posició molt privilegiada, de la posta de sol.
En el nostre segon dia turístic per terres croates ens esperen gairebé 4 hores de conducció que són les que separen Split de la capital Zagreb. Aquesta compta amb una població propera als 800.000 habitants i la seva àrea metropolitana compta amb més d’un milió de persones que suposa aproximadament una quarta part de la població total de Croàcia. Els principals atractius croates es troben a la costa Dàlmata si bé a la capital del país si pot dedicar una tarda i us recomanaríem visitar la “herradura verda” (successió de parcs i jardins disposats en forma de “U” que ocupen una extensió de gairebé 3 km i al llarg dels quals es troben alguns edificis super emblemàtics del període austrohongarès) així com el carrer d’Ivana Tkalčića (una de les principals artèries comercials i de lleure de la ciutat que està plena de cafès, restaurants i terrasses on es pot degustar el plat típic local “Strukli”), la Catedral de Zagreb i la Plaça de Ban Jelačić. Per als que disposeu de més temps a l’agenda, és molt característic en la visita a la capital, agafar el funicular de Zagreb que amb els seus 60 metres de recorregut és el més curt del món. Finalment i als voltants del funicular, hi ha una xarxa de túnels coneguts com a Túnels Grič que van servir de refugi antiaeri durant la II Guerra Mundial i, més recentment, durant la Guerra de Iugoslàvia.
Completades les visites a Split i Zagreb, es fa necessari un equilibri entre l’entorn urbà i l’entorn natural així que ens anem a conèixer el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice. Plitvice podria ser conegut com el Paradís de l’Aigua ja que compta amb 16 petits llacs, a més de múltiples cascades i rierols. Declarat Parc Natural per les autoritats de l’antiga Iugoslàvia l’any 1949, els Llacs de Plitvice han rebut reconeixement de la UNESCO com a reserva natural des del 1979. Plitvice compta amb 30.000 hectàrees de naturalesa impol·luta i us recomanem seguir l’itinerari que recorre els 16 llacs i que us portarà unes 6 hores de temps a completar. Els senders es troben perfectament senyalitzats i adaptats i l’entrada, no barata, de 40 euros inclou un viatge en una embarcació que creua el llac principal d’uns 2,5 quilòmetres de longitud. No ens podem perdre en la visita al parc, la contemplació de la cascada més gran del parc, de 76 metres de caiguda lliure.
Abandonem Plitvice i ens dirigim a la localitat de Knin, ciutat ubicada prop dels Alps Dinàrics i que serà la nostra base abans de l’ascensió al Dinara que amb els seus 1.831 metres és el sostre de Croàcia.
És dissabte. Em llevo aviat sobre les 7:00 del matí tot i que amb l’Òscar em dit de sortir de l’apartament a les 9:00. Primer de tot esmorzo una mica (la propietat molt amable i hospitalària ens ha preparat uns croissants), llegeixo el llibre de Robin Sharma “La riquesa que els diners no poden comprar” i faig uns exercicis d’estiraments que el cos sempre agraeix quan ha de fer activitat física.
Abans de partir rumb a l’inici de la ruta anem a comprar provisions pel dia (embotit, pa, fruita, refresc i algun que altre fruit sec) així com per tal que no es posi gelós, anem també a donar de menjar al nostre cotxe de lloguer. Arribem al petit nucli poblacional de Glavas (no té més de 4 cases) al voltant de les 10:00 i després d’acabar d’ajustar les nostres motxilles partim camí a la cota 1.831 metres.
L’inici de ruta es troba a una alçada de 581 metres. Ens espera una ruta llarga de 17,64 quilòmetres i un desnivell positiu de 1.441 metres. La ruta està perfectament senyalitzada amb cercles amb el centre blanc i el contorn vermell així com el sender es troba bastant ben definit. El dia és molt calorós tot i que s’enunciaven pluges per tota la setmana.
Molt aviat de començar a caminar, prenem consciència d’una mala notícia i és que la muntanya comença a adquirir tonalitats negroses. El Dinara, unes 3 setmanes prèvies a la nostra visita, va ser víctima d’un incendi que va afectar a desenes de quilòmetres i que entristeix considerablement la nostra progressió i ascens. Fem una primera parada a la cota de just 1.000 metres on una font d’aigua i les ombres d’uns arbres són molt benvingudes. Fem una pausa d’hidratació així com mengem els plàtans que havíem comprats i alguns fruits secs.
Al cap d’un centenar de metres del lloc en el que hem fet la pausa ens trobem una bifurcació de la ruta i optem per avançar per l’esquerra (així que tornarem per la dreta). Posteriorment a la bifurcació, el sender pren més inclinació i la progressió és torna més dura fins arribar a un refugi no guardat sobre la cota 1.600 metres. A partir d’aquest punt, a l’horitzó es divisa una caseta vermella que és el cim del Dinara (també conegut com a Signal).
Passat el refugi no guardat, tenim un paisatge més agraït en diversos sentits: l’incendi no va arribar a aquestes cotes així com el sender avança de manera suau amb molt poca inclinació. La caseta vermella cada cop és més propera als nostres ulls. Ens sorprèn la falta d’excursionistes a la zona i és que sembla ser que els croates es decanten pel mar i pel futbol on Luka Modric pren la categoria de semi-deu.
El sostre croat de 1.831 metres arriba i aprofitem la presència d’excursionistes danesos a dalt del cim perquè ens immortalitzin el moment fent-nos unes fotos conjuntament amb l’Òscar. És el meu sostre mundial número 21 (22 països) i és que el projecte ja comença a prendre una dimensió considerable.
Dinem tranquil·lament dalt del cim i reprenem la marxa si bé no repetim el sender de l’ascens al cim i avancem per l’altre vessant de muntanya que si bé afectada pel foc, no ho ha estat tant. L’ascens al cim ens ha portat unes 4 hores i la baixada ens porta unes 2,5 hores.
Arribats al cotxe ens acomiadem d’uns companys búlgars que han compartit descens amb nosaltres i és que en la ruta em conegut gent de diverses nacionalitats si bé cap de croata que es deuen trobar a la platja. I cap allà que ens n’anem…dormirem a Trogir (localitat propera a Split) abans d’anar-nos en rumb a la última parada d’aquesta aventura balcànica. Ens hem deixat l’estrella Dubrovnik pel final del viatge.
El trajecte entre Trogir i Dubrovnik és llarg i ens porta unes 3,5 hores. Arribem al nostre “sobe” (significa “habitacions”) que són cases particulars on es pot dormir i que són molt característics de Croàcia on per exemple els hotels no són tant habituals. Fem el check-in molt ràpid ja que a les 14:00 tenim una activitat contractada de “kayak” pels voltants de Dubrovnik i amb el cotxe ens dirigim el màxim d’a prop possible al punt de trobada. El cost d’aparcar allà és de 10 euros la hora (si, de 10 euros la hora) però no tenim alternatives ja que caminant des de l’apartament, no haguéssim arribat a temps.
L’Òscar no té experiència prèvia en “kayak” així que em poso al darrera del biplaça. Fa anys que no pujo a un “kayak” però en les meves estades a Llança, ara ja fa uns anys, havia adquirit una notable experiència en el seu maneig. La veritat és que la memòria no em falla, l’Òscar ho agafa prou ràpid i la combinació d’això fa que la nostra embarcació remunti posicions des de la última fins arribar a les capdavanteres. La ruta pels voltants de Dubrovnik és molt bonica i inclou una parada de 30 minuts en una cala en forma de cova en la que ens podem banyar així com menjar el petit “pícnic” que ens han preparat. Arribem a “port” sobre les 16:00 i ràpidament anem a retirar el nostre cotxe que es troba sobre un bé molt preuat al centre de Dubrovnik que és diu espai. No ens cobren les 2 hores i 15 minuts que em estat si no que ens apliquen un fantàstic arrodoniment a l’alça de 45 minuts i acabem pagant l’equivalent a 3 hores i un import de 30 euros.
A l’apartament ens dutxem ràpid i sortim també ràpid perquè a les 18:00 tenim contractada una altra activitat a la ciutat i que és la contemplació de la posta de sol en un vaixell pirata amb espectacle inclòs. L’espectacle / animació de dins el vaixell és molt millorable així que ens centrem en gaudir de la contemplació de les muralles de Dubrovnik així com dels penya-segats i illes que la rodegen.
Us recomanem perdre-us per la Dubrovnik nocturna, descobrir els seus carrers i places amb encant, menjar peix en algun dels seus restaurants, fer un beure en algun dels seus bars instal·lats sobre penya – segats. També us recomanem fer la visita a Dubrovnik fora dels mesos de juliol i agost ja que, a part de ser molt calorosos, la demanda i concurrència turística és molt intensa. Anàvem amb la idea de sortir de festa per tancar el viatge però ha estat un dia força carregat d’activitat, estem una mica cansats de no parar així que ens retirem al “sobe” a descansar i a preparar-nos per la darrera activitat del viatge que se’ns dubte es convertirà de manera imprevisible en una aventura total.
El “city tour” que em contractat pel nostre darrer matí a Dubrovnik es converteix en un autèntic diluvi universal. Mai m’havia trobat sota una pluja tant intensa sense retirar-me a un sostre. La guia turística Maja, una autèntica professional, va aguantar estoicament la pluja sense paraigua i va fer una explicació molt acurada de la ciutat mentre els carrers es convertien en rius i les escales es convertien en cascades. I amb l’arribada de les pluges, el nostre periple balcànic arriba al seu final.
GALERÍA
