ᐅ Cim Núm. 1 Teide (Espanya) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 1: TEIDE (ESPANYA)

ESPANYA

TEIDE

30 / 01 / 2016

ALTITUD

3.718 m

ALBERT ENGUIX I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

El territori de “la hora menos” és l’escollit amb l’Albert Enguix per anar a passar uns dies de vacances i bon clima en ple hivern. Amb l’Albert ens vàrem conèixer l’any 2013 en un “Màster d’Anàlisi Financera i Gestió de Patrimonis” a l’Institut d’Estudis Financers (IEF) i m’havia acompanyat en diverses jornades dels “100 cims” així com compartit nombroses escapades. Ens entenem i organitzem molt bé.

Aterrem a Tenerife després de 3 hores de vol des de Barcelona; escollim l’illa pel seu atractiu mix entre costa i muntanya i dins d’aquesta darrera ens crida força l’atenció pujar al Teide, punt més alt de l’Estat Espanyol amb 3.718 metres d’alçada.

Agafat el nostre vehicle a l’agència de renting, ens dirigim a l’apartament de Mesa del Mar (Tacoronte) on ens espera l’Antonio, gran persona i molt generós i acollidor amb nosaltres i que és el propietari de l’immoble. La veritat és que la recomanació del Jordi, una amistat que hi havia estat l’any anterior, és molt encertada tant pel que fa al propietari, l’allotjament i l’entorn en el que s’ubica aquest i és que Mesa del Mar està plena de piscines naturals.

No romanem massa temps a l’apartament ja que aquella mateixa tarda ens dirigim rumb al Parc Nacional del Teide en recerca del nostre punt de partida de la ruta i que no és altre que Montaña Blanca a 2.369 metres d’alçada. Mentre ens dirigim cap allí trobem nombrosos ciclistes professionals que estan en plena pre-temporada i aprofiten els desnivells de l’illa per simular les condicions del Giro d’Itàlia, el Tour de França o la Vuelta a Espanya.

Comencem la nostra ruta a les 18:00 i intentem aprofitar la poca llum diürna que tindrem. És la nostra primera experiència en un territori volcànic i ens sorprèn l’absència gairebé total d’arbres i vegetació si bé el paisatge no deixa de tenir el seu encant. Arribem al Refugi d’Altavista (3.260 metres) ja de nit i amb els frontals encesos després de recórrer aproximadament 8 km i 900 metres de desnivell positiu. Durant l’ascensió no ens hem trobat ningú pel camí en un clar senyal que hem sigut els últims a partir. Anem a descansar just acabats de sopar ja que al dia següent tocarà llevar-se ben aviat.

Ens despertem a les 4:00 de la matinada, força aviat si però la nostra intenció és ser els primers de l’illa en assolir el cim i volem assegurar la jugada. No hem descansat massa bé cap dels dos així que no ens enganxem als llençols i comencem a caminar a les 4:30 amb l’ajuda dels frontals. Ens sorprèn que ens marqui el camí cap al cim la successió de deixalles tirades per les persones que ens han precedit en forma de mocadors, papers, bosses…una escena lamentable que malauradament es repeteix massa en muntanya i altres entorns naturals. Pel camí no ens trobem competència en l’afany de ser els primers a fer cim i és que la gent anirà força més tard que nosaltres.

Tenim un bon ritme de pujada, anem ràpids…tant que ens despistem i perdem el sender que ens ha de portar al cim. Començo a pujar per un lateral de la muntanya…algú a la distància ens crida “por aquí no” però l’Albert i jo ho veiem clar i agafem la teoria que si anem pujant i pujant sense parar arribarà un moment que no podrem pujar més i efectivament així és, la nostra teoria es compleix i arribem al cim del Teide. Arribem al cim del Teide, no sense dubtes i és que vàrem trobar en falta alguna que altra bandera i/o senyalització d’un punt tant especial i important com és el sostre d’un país.

Són les 6:00 del matí i és negra nit. Lo positiu és que estem en forma i hem completat l’ascensió a un ritme vertiginós mentre que lo negatiu és que ens resten ben bé 2 hores d’espera fins que el sol faci acte de presència cap allà a les 8:00 del matí. L’espera es fa molt llarga a una temperatura per sota els 0 graus i sense moure’ns i en aquesta crisi tèrmica resultaran àngels salvadors uns excursionistes locals ben preparats i proveïts amb te calent així com l’escalfor emesa per la pròpia roca i és que no ens podem oblidar que estem en un volcà.

Els primers rajos de sol fan acte de presència i amb ells un curiós fenomen visual com és el reflex del propi Teide en l’horitzó. Immortalitzem el moment amb l’Albert si bé un servidor no fa massa bona cara en les fotografies i és que el fred encara el té en part captiu. Les vistes al mar són espectaculars i de fet allà és on anem. A la tarda tocarà una merescuda sessió de platja i iniciem amb celeritat el descens fins al cotxe a Montaña Blanca a 2.369 metres. En aquesta segona jornada de trekking ens surten aproximadament 14 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu per un total acumulat en el trekking de 22 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell (+ / – ).

Tenerife no només és el Teide i en la nostra estada a l’ illa gaudim de la seva agradable capital (Santa Cruz de Tenerife) i la seva amable gent, gaudim de les seves platges, d’indrets i rutes fantàstiques com serien el “Descenso del Barranco de Masca” (recomanable la tornada en vaixell des de la playa de Masca fins a la playa de los Gigantes) així com “Las Vueltas de Taganana” (recomanable dinar davant el Roque de las Ánimas). Finalment també és molt recomanable la visita a l’arbre mil·lenari “Drago Milenario de Icod de los Vinos”, al nord de l’illa i declarat Monument Nacional l’any 1917 i que mesura 18 metres d’alçada i un diàmetre de copa de 20 metres.