ᐅ Cim Núm. 13 Snowdon (Gal·les) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 13: SNOWDON (GAL·LES)

GAL·LES

SNOWDON

17/06/2023

ALTURA

1.085 m

OSCAR SOLSONA, ÁLEX QUIROGA, JORDI DUQUE I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

Ens tornem a reunir amb l’Oscar, el Jordi i l’Àlex. Intentem trobar-nos a l’aeroport del Prat al voltant de les 15:00 de la tarda per tenir el marge suficient per agafar el nostre vol. En aquesta ocasió canviarem Hongria i els seus banys termals per Gal·les i els seus castells medievals.

El nostre vol no és directe fins a Cardiff i tindrem una escala a Schiphol (Amsterdam) que farà el desembarcament a les Illes més tardà. Addicionalment volem amb KLM, una companyia aèria reincident en incomplir horaris i que ens apliquen un retard sobre l’hora de sortida que ja havia estat retardada des de fa uns dies.

Gal·les, en gal·lès Cymru, limita a l’est amb Anglaterra i a l’oest amb el mar d’Irlanda. Té una població total de 3,1 milions de persones i la seva capital i ciutat més gran és Cardiff amb 305.000 habitants.

Gal·les és terra de castells ja que compta amb un total de 641 i és el país del món amb més castells per milla quadrada. Algun d’ells han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com Baumaris, Conwy i Harlech així com Caernarfon. És a aquest darrer al qual ens dirigim després de despertar-nos i per arribar a ell tindrem una llarga tirada de pràcticament 4 hores en cotxe.

El castell de Caernarfon a part del seu magnífic estat de conservació es caracteritza per ser el lloc en que s’investeix al Príncep de Gal·les. L’actual i recent monarca del Regne Unit, Carles III, va ser-hi investit com a príncep en cerimònia de data 1 de juliol de 1.969.

La nació de Gal·les és bilingüe i les dues llengües oficials són l’anglès i el gal·lès, sent aquesta darrera d’origen cèltic i per tant, una de les més antigues d’Europa. Addicionalment els seus símbols nacionals són el drac, que es troba present a la bandera i simbolitza valentia així com l’ovella, la població de la qual és 4 vegades més gran que el nombre d’habitants. El Parc Nacional de Snowdonia es troba ple de ramats d’ovella i aquesta serà la nostra següent parada en aquesta escapada de 3 dies al País de Gal·les. No obstant, no anem al Parc Nacional per visitar les ovelles sinó que el nostre objectiu serà Snowdon, en gal·lès Yr Wyddfa (sense cap mena de dubte un dels idiomes més complicats del món), que amb 1.085 metres és el sostre del país.

La nostra idea inicial és començar la ruta a Pen-y- Pass a 391 metres si bé la saturació de cotxes ens ho impedeix i haurem de començar un parell de milles més a baix. Només iniciar la ruta trobem els famosos ramats d’ovella que estaran presents en bona part de l’itinerari. Després de guanyar alçada durant aproximadament 30 minuts ens unim al camí principal i allà topem amb riuades humanes. El camí es troba massificat i ens recorda al sender del Triglav (a Eslovènia) i és que amb tota probabilitat, ascendir al Snowdon sigui una qüestió d’orgull nacional.

El paisatge i el clima són molt similars als d’Escòcia amb espectaculars paisatges coberts de verd així com múltiples llacs repartits a banda i banda del camí. Tant Gal·les com Escòcia són països amb generosos règims pluviomètrics i aquesta és l’explicació de tant verd i bonics paisatges.

Els primers quilòmetres avancen sense excessiva inclinació del terreny si bé a partir de la cota de 550 metres, el terreny es torna més pronunciat i dur així com amb nombroses pedres al llarg del camí que dificulten l’avançament. El camí fins al cim no té pèrdua i menys en un dia com avui en que no resulta necessari el track de la ruta ja que la peregrinació humana ens conduirà fins a 1.085 metres.

M’agrada fer els Top Summits rodejat de gent local i d’ambient, si bé avui socialitzo menys de l’habitual amb els caminadors locals ja que els trobo exageradament sorollosos i per moments la muntanya sembla una taberna en plena efervescència.

Arribem a dalt d’un coll que és punt de confluència amb altres rutes (es pot ascendir a l’Snowdon per a fins a 6 rutes diferents) així com amb una via de tren, i la quantitat de persones, que ja era elevada, es multiplica per 2 o per 3…el cim es visualitza a mà esquerra a menys de mig quilòmetre.

150 metres abans d’arribar al cim em sorprèn una cua de persones…són persones esperant per fer-se la foto al cim…al·lucinant. Més al·lucinant és que el temps d’espera sigui de 1 hora…com si d’un parc d’atraccions es tractés…mai m’havia trobat això a la muntanya. Digerida la sorpresa, proposo als companys fer-nos la foto, uns metres més a sota del cim. Traiem la bandera de Gal·les així com la nostra bandera “TSOW” i immortalitzar el moment.

Cardiff ens ocupa el darrer dia d’aquesta escapada i es tracta d’una ciutat petita, per ser capital europea, si bé molt animada i activa i amb nombroses activitats i vida al carrer. Entre els llocs que mereixen una visita es troben les seves elegants arcades victorianes així com els carrers de Bute Terrace i Sant Mary, el seu castell, el museu nacional de Cardiff així com es pot tancar la visita arribant a la badia de Cardiff. La zona de la badia de Cardiff es caracteritza per ser una de les zones d’aposta i impuls de la ciutat i compta amb espais com l’edifici del Parlament “The Senedd” amb un estil molt modernista així com “El centre del mil·lenni de Cardiff” referència cultural de la ciutat en que es celebren òperes, concerts i espectacles.

Amb el Jordi i l’Oscar ens vàrem conèixer al pis de Sants (l’Àlex apareixeria uns anys més tard) i ens uneix una bonica amistat de fa més de 15 anys. No tenim oportunitats de veure’ns i coincidir com abans però les menors estones compartides són de molta qualitat i molt gaudides.

És fantàstic que passats tants anys i amb circumstàncies canviants en cadascú de nosaltres, poder seguir mantenint una connexió tan sana i forta. L’any passat vàrem compartir aventura, dins el projecte TSOW, a Hongria i en aquesta ocasió ha estat Gal·les el destí i esperem que en el futur en puguin venir molts més.