ᐅ Cim Nº 15 Moldoveanu Peak (Rumanía)

CIMS

CIM Nº 15: Moldoveanu Peak (ROmanIa)

ROMANIA

Moldoveanu Peak

13/10/2023

ALTITUD

2.544 m

JORDI GIRONA I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

Amb en Jordi Girona ens vàrem conèixer al Kilimanjaro (Top Summit nº12) el passat mes d’abril i de seguida vam establir una gran connexió. És un gran amant de la natura, algú summament respectuós amb ella i amb molta experiència a la muntanya. Tenim formes d’actuació força divergents però convergim molt amb el fons i l’essència de les coses, en com estimem i ens agrada aquesta activitat, en les ganes que tenim de descobrir noves rutes i territoris. Li vaig parlar del projecte TSOW a Àfrica, li va agradar i engrescar molt i de seguida en les nostres converses va aparèixer el destí Romania. El Jordi és un gran ornitòleg i volia conèixer els ocells d’aquella zona i en el meu cas vaig sentir com una crida…una crida de Dràcula que em convidava a descobrir els Carpats, Transilvània, els seus castells (Peles, Bran…) les seves esglésies ortodoxes, entre d’altres.

Aprofitem el pont del 12 d’octubre per fer una sortida de 5 dies. La primera parada és a Bucarest que amb 1,9 milions d’habitants és de les més grans d’Europa (la 5ena més poblada de la Unió Europea) i es tracta d’una ciutat fortament marcada pel seu passat comunista i les construccions megalòmanes del dictador Ceausescu. La visita a la capital del país no mereix més que reservar-hi màxim 1 dia i en el nostre cas, una tarda seria temps més que suficient.

Si bé els bucarestins no n’estan gens orgullosos perquè va suposar la demolició d’un barri sencer, és parada obligatòria visitar (externament) el Parlament, que és el segon amb major grandària del món desprès del Pentagon dels EEUU. Addicionalment, també resulta interessant conèixer, tant externa com internament, les esglésies ortodoxes i si és té sort i es coincideix amb una cerimònia religiosa es podrà comprovar com de devota és la població romanesa. Finalment, cal gaudir d’un passeig pels voltants de la Gran Plaça Central (també coneguda com a Piata Unirii) que està plena de fonts i connecta, a través d’un bulevard, amb el palau presidencial (omnipresent des de tots els punts de Bucarest).

Retirem aviat a l’habitació ja que tenim un trenca-closques a resoldre. Top Summits és una aventura mundial que compagina turisme amb el repte d’ascendir el cim més alt de cada país del món i des de fa setmanes que tenim dubtes sobre quina de les 3 rutes d’ascensió al cim és la idònia i alhora més encaixa en les nostres possibilitats de viatge. Per sorpresa nostra, pràcticament no vàrem trobar informació…decidim contactar per Instagram amb gent local que recentment ha completat l’ascensió. Ens decidim per la ruta que parteix de Stana Lui Brunei.

Ens feia dubtar d’ella l’aproximació de més de 40 km per pista ja que en els períodes en que la neu o l’aigua fan aparició, es torna impracticable. Aquest any estem de sort ja que les altes temperatures i el canvi climàtic, malauradament són presents a escala planetària i si bé aquesta carretera uns anys enrere hagués estat impossible un 12 d’octubre, enguany ens indiquen que no hi ha cap problema en transitar-hi amb vehícle. Així que resolt el tema de l’aproximació en vehicle, la qüestió pròpiament de la ruta no presenta cap inconvenient ja que l’itinerari que parteix de Stana Lui Brunei, implica una durada d’entorn a 12 km, 1.000 metres de desnivell positiu i sense excessives complicacions tècniques.

Sortim de Bucarest a les 8:00 del matí ja que tenim ben bé 6 hores de conducció ( 4 hores fins l’inici de la pista forestal i 2 hores de la pròpia pista fins el punt d’inici de la nostra ruta). La ruta en cotxe, ens permet copsar les dues Romanies: una més metropolitana i una altra, tant bon punt s’entra a Transilvània, més agrària, rural i forestal.

Arribem sobre les 14:00 a Stana Lui Brunei (1.450 metre d’alçada) i donat que és una vall tancada i ombrívola així com que el dia ja no allarga massa pel que fa a llum, decidim destinar la tarda a fer un reconeixement de part de l’itinerari que completarem demà. El Jordi camina poca estona (no arriba a la hora) i en el meu cas, desprès de tantes hores assentat al cotxe, tinc ganes de caminar. Arribo fins a 2.050 metres als peus del Moldoveanu i on trobo evidències de la presència d’un os en forma d’una gran petjada (Transilvània és de les regions del món amb major presència d’aquest animal i se n’estimen uns 7.000 exemplars). La tornada la faig corrents i arribo 18:30 al cotxe i en que trobo al Jordi, que ja començava a preocupar-se, esperant-me.

Parlem de la logística i tot i la presència de plantígrads, decidim que el Jordi dormi a la tenda i en el meu cas ho faci dins del cotxe. Ingerim una mica d’aliment i a les 20:30 ens posem a dormir ja que tampoc tenim res més a fer.

Dormir en un cotxe no és el millor del món però diguem que he tingut nits pitjors i que sento que més o menys he descansat. La vall és molt tancada, podria anomenar-se Vall Fosca de Romania, i no comencem a caminar fins les 8:15.

El tram inicial és una paret força inclinada de 600 metres (+) que va guanyant alçada a bon ritme mentre a la nostra esquena tenim una vista molt bonica de la vall i observem com el nostre cotxe va quedant mica en mica diminut. Salvat aquest desnivell inicial de 600 metres (+) es presenta davant nostre un bonic paisatge: en primer terme tenim una llarga plana de 1,5 km per la que circula el curs del riu i més al fons apareixeria una cadena de muntanyes on es troba l’objectiu del dia: el Moldoveanu i els seus 2.544 metres.

Progressem ràpid per la gran plana a l’hora que intercanviem impressions amb senderistes locals que ens tranquil·litzen en relació als atacs d’ossos ja que ens afirmen que són animals que tenen por de la presència humana i que al mínim soroll s’allunyen.

Seguidament de creuar la plana, arribem als peus de la muntanya i resten 400 metres (+) de desnivell que es segmenten en 2 trams. Primerament un desnivell de 200 metres (+) bastant pronunciat que ens acosta a un coll des del que tenim vistes a d’altres valls d’on surten altres rutes i des d’on a únicament 5 minuts es té un refugi lliure força concorregut i conegut entre els senderistes locals (Refugi Vistea Mare). Descansem una mica al coll, aprofitem que arriba cobertura per donar senyals de vida al nostre entorn desprès de 24 hores sense senyal telefònica i reprenem la marxa ràpid ja que el cel s’està posant lleig.

Els últims 200 metres (+) de desnivell si bé presenten algun tram equipat amb cadenes, no presenten absolutament cap dificultat i ben aviat es presenta davant nostre la bandera romanesa i senyal de que em conquerit el sostre dels Carpats alhora que màxima elevació del país. Les vistes des de dalt són de privilegi si bé comencen a caure gotes i no ens hi aturarem a dinar. Molt content a nivell personal d’assolir el meu Top Summit nº15.

Al cim segueix una cresta de 2 quilòmetres que perd alçada a molt poca velocitat i que ens permet gaudir de les vistes de les dues vessants de la muntanya. La excursió finalitza amb un bonic tram de bosc, primer amb la presència de pins i seguidament d’avets.

Finalitzada l’aventura del Moldoveanu i el descobriment dels Carpats, abandonarem Transilvània per anar a la bonica ciutat de Brasov que presenta un centre amb molt d’encant. Altres parades del nostre viatge serien el Castell de Bran o més popularment conegut com a Castell de Dràcula, si bé la visita a l’interior del castell és totalment prescindible (es tracta d’un atractiu turístic que viu de la llegenda del llibre escrit per l’irlandès Bram Stoker).

La nostra darrera bala turística a Romania la vàrem gastar a Sinaia on vam gaudit de la visita exterior del castell de Peles i l’encant dels voltants de la fortalesa.

La nostra aventura “express” arriba al final però ho fem molt satisfets de tot el que hem pogut fer, conèixer i descobrir en només 5 dies i el més important, sans i estalvis d’atacs de vampirs.