La ressaca d’Àfrica encara és ben present ja que fa just 3 setmanes estàvem fent un trekking per la selva camerunesa i ascendint al sostre del país, el Mount Cameroon (4.095 metres). En el meu cas he pagat una factura força alta en forma de forts dolors de panxa conseqüència d’una bactèria que es troba molt bé habitant el meu cos i es resistia a abandonar-me.

Novament  torno a l’aeroport del Prat que s’ha convertit en una segona casa per mi i aquesta vegada farem una escapada curta cap a una illa de la Mediterrània que no és especialment coneguda, Malta.

Malta, oficialment República de Malta, és un arxipèlag format per les illes principals de Malta i Gozo que es troba al sud de Sicília (Itàlia) de la qual el separa l’estret de Malta. Malta compta amb una població d’entorn a 500.000 habitants i la seva capital és la Valeta.  Presenta una superfície molt reduïda de 316 km² (més petita que Andorra) i presenta com a curiositat que fins l’any 1964, any en que va aconseguir la seva independència, va formar part de la Commonwealth Britànica. Així doncs, si bé es tracta d’una país amb una llarga i interessant història (amb ocupacions per part dels fenicis, romans entre d’altres), la més recent influència és britànica… així que entre d’altres herències, una d’elles seria la conducció per la banda esquerra de la carretera. Conduir per l’illa, per les seves carreteres estretes i infinites rotondes, juntament amb uns conductors poc cívics i infinitats de càmeres i radars de velocitat, fan de la conducció a la illa una autèntica aventura.