ᐅ Cim nº18: Sněžka (República Checa)

CIMS

CIM Nº 18: Sněžka (República de Txèquia)

República de Txèquia

Sněžka

17 / 05 / 2024

ALTITUD

1.603 m

Nil López, Albert López, Miquel López i Andreu López

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

Aquest és un Top Summit especial per la companyia que integra l’expedició. Portem bastants mesos amb el dijous 16 de maig marcat al calendari i és que aquest dia volem amb els nebots destí la República Txeca.

A les 14:00 del migdia passo a recollir l’Albert (el meu nebot mitja) i sortim de la nostra vil.la natal Sant Martí de Tous rumb a Igualada. Allà passem a buscar el Miquel, benjamí dels germans i que acabava un examen a les 14:30. La penúltima parada del cotxe serà a Sant Joan Despí on recollim el Nil, germà “menys jove” i que a les 15:30 conclouria la seva jornada laboral. Una vegada l’equip es troba al complet, ens dirigim a la última parada del dia del nostre vehicle i que és el Park&Go, zona d’aparcament i repòs del KIA Sportage per uns dies fins a la nostra tornada. D’allà a l’aparcament, una furgoneta ens porta a la Terminal 1 de l’aeroport i “let’s get the party start it”.

Ens allotgem a les afores de Praga donat que el dia següent, divendres, ens hem de llevar aviat per anar direcció al nord del país, a la regió muntanyosa dels Sudets (frontera amb Polònia), per intentar ascendir l’Sněžka, sostre del país amb els seus 1.603 metres. 2 hores i 30 minuts ens separen de l’inici de la ruta que decidim escurçar en uns 4 quilòmetres per les males condicions meteorològiques principalment de pluja i venta tot i que el dia també es presenta força emboirat.

Comencem la marxa tard, cap allà a les 12:00 del migdia, si bé no és un problema ja que la reduïda edat mitjana del grup deriva en molta energia, impuls i velocitat cap al cim. Em sorprèn la alta velocitat mitjana del caminar si bé m’hi adapto i no em suposa un problema… fa un parell de mesos ben bé que no estic en un estat òptim de forma arran d’un problema en el meu sistema digestiu derivat del viatge a Camerun i agraeixo dies com els d’avui, amb ritme alt, que suposen un bon entrenament.

La ruta comença a aproximadament 800 metres d’alçada i els 800 metres de desnivell positiu que em de salvar fins al cim, sembla que no existeixin ja que agafem alçada molt ràpid entre boscos d’avets coberts de boira i banyats per aigua. Fem una parada ràpida a la cota de 1.200 metres (equador de l’ascensió), per avituallar-nos i menjar una mica i seguim pujant ràpid ja que la mala climatologia ens priva d’una actitud més contemplativa.

A partir de la cota de 1.300 metres no hi ha vegetació arbòria i ens trobem un tram d’arbustos alpins que ens condueix fins a un refugi on fem una parada tècnica per “descansar” del mal temps i és que el vent es comença a enrabiar. Després d’us instants de dubtes sobre si romandre en “sostre” o atacar el cim ens decantem per la segona. Sortim els 4 corrents i és que és una veritat com un temple que com major velocitat assolim menys temps romandrem exposats al vent 😉 Està clar que professionals del “trail running” no som i aguantem 5 minuts corrents en pujada si bé són suficients per sortir de la part més oberta de la muntanya i passar a tenir la protecció de les seves parets. Els darrers 750 metres fins el cim són un bonic camí empedrat en el que segueixo l’estela d’un llamp disfressat del meu nebot de menys edat, el Miquel, que puja molt lleuger i fluid. Realment és un ritme molt interessant…a veure si en el futur el podem veure en acció en muntanyes més exigents però al perfil de l’Sněžka s’hi ha adaptat a la perfecció.

A dalt, a 1.603 metres, espera una amplia esplanada emboirada i on un petit refugi ens apareix com un “aliat” per cobrir-nos dels forts vents que assoleixen velocitats de fins a 87 km/hora. La sopa “gulash” ben calenta i substanciosa que ens serveixen a dintre, resulta un altre aliat així com ens permet recuperar energia i temperatura corporal. Després d’una pausa d’uns 30 minuts, a fora espera un panorama meteorològic poc amic i que, de manera fugaç, ens permetrà immortalitzar el moment i és que si bé la “meteo” no ha estat la millor i ideal en aquesta ascensió si que ho ha estat la companyia. M’ha fet molta il·lusió que els 3 estiguin presents dalt d’aquest cim així com compartir viatge i aventures per terres txeques amb ells.

L’experiència i prudència dels anys fent muntanya em diu que millor no seguir la ruta per un itinerari desconegut (la ruta és circular) i optem per desfer camí que serà més ràpid i segur tot i que ens privarà de conèixer territori i paisatges nous. El descens és divertit enmig de la incessant pluja ja que el fem corrents fins ben bé arribar a la cota de 1.200 metres. A partir d’allà i amb una major presència d’arbres que ens serveixen de pantalla i escut (almenys parcialment) contra la pluja, reduïm la velocitat de la marxa i passem a caminar fins arribar al cotxe. Ben xops però també ben contents amb l’experiència a l’Sněžka.

Però la República Txeca no és només l’Sněžka i d’allà l’itinerari segueix fins a Karlovy Vary on els molt recomanables apartaments “Madonna Apartments” ens permetran recuperar-nos d’una jornada llarga amb 6 hores de conducció i unes 6 hores d’excursió en el programa. Bona nit.

Karlovy Vary és el punt de partida de la nostra ruta per la regió de Bohèmia. Bohèmia és una històrica regió d’Europa Central caracteritzada pels seus castells de conte, per l’abundant verd que emana dels boscos i per luxuriosos balnearis així com també s’hi troben algunes de les ciutats més grans i importants de la República Txeca com la capital Praga, la cervesera Pilsen on es va produir la primera cervesa rossa del món entre d’altres. Tornant a Karlovy Vary, no hi farem cap lleig a la condició de ciutat termal i passarem a fer una visita a alguna de les seves instal·lacions aquàtiques per recuperar-nos de l’esforç d’ahir. Pel que fa a, què més fer a Karlovy Vary… doncs no cal ser un expert turístic per gaudir de l’estada ja que absolutament tota la ciutat és de conte. No obstant això, passejar pel voral de riu així com tocar l’aigua curativa de les fonts termals escampades aleatòriament per la ciutat, es converteixen en activitats obligatòries.

El trànsit entre Karlovy Vary i Pilsen (següent ciutat), transcorre per precioses carreteres voltades d’arbres i d’un horitzó amb núvols immòbils i un nouvingut personatge en forma de sol, que ens regalen imatges de postal.

Pilsen és una ciutat que destaca per la cervesa i que pels amants d’aquesta beguda es converteix en parada obligatòria…Cap dels 4 és cerveser però passarem una bonica estona vespertina gaudint de la seva plaça principal i voltants. Ens allotgem a Pilsen també per esquivar els costosos preus d’allotjament de la ciutat medieval de Český Krumlov, objectiu turístic del nostre penúltim dia al país. En el cas d’aquest darrer emplaçament, i en el que incumbeix al que escriu aquestes línies, actuava com un repetidor i és que l’any 2007 Český Krumlov va ser parada d’un inter-rail que transitava per Europa Central.

Český Krumlov és una ciutat medieval de prop més de 10 mil habitants, amb un casc antic molt ben conservat i que ha de ser parada obligatòria de qualsevol “tour” pel país txec. Per cert, no aneu a menjar al “Restaurace Lazebna” que si bé es troba en una ubicació trampa i idíl·lica al costat del riu, ens varen fer esperar unes 2 hores per uns plats incorrectament servits, en el cobrament ens incloïen plats addicionals…segurament de les pitjors experiències gastronòmiques de les nostres vides.

Aquest bonic viatge en família va acostant-se a la seva fi però abans ens quedarà per descobrir (en el meu cas “redescobrir”) la capital Praga. Praga concentra múltiples elements que la converteixen en una de les capitals europees amb major encant. No podeu deixar d’encabir en la vostra agenda turística un passeig pels voltants del riu Moldava, creuar el Pont de Carlos IV, visitar el rellotge astronòmic que data de l’any 1410, veure l’església de Sant Nicolàs i arribar-nos fins el cim de la ciutat; el Turó de Petrín que reuneix jardins i monuments com el Monasteri de Strahov i ens regala unes fantàstiques vistes a l’horitzó per acabar de tancar aquesta breu però intensa escapada en família.

A nivell personal i com a “tiet” molt content de que m’hagin acompanyat en aquest projecte viatger-muntanyenc com és Top Summits of the World i que presenta per objectiu unir el món a través de les seves muntanyes. Quina és la pròxima nois?