CIMS
CIM Nº2 : TRIGLAV (ESLOVÈNIA)
ESLOVÈNIA
TRIGLAV
22 / 08 / 2017
ALTITUD
2.864 m
ALBERT ENGUIX I ANDREU LÓPEZ
NIVEL LDIFICULTAT
MITJÀ
CRÒNICA
Algú un dia em va dir que m’expressava molt en termes de PROJECTE i tenia raó. Els “100 cims” va ser un projecte que va iniciar-se a finals del 2014, el projecte Top Summits of the World va néixer a principis del 2016 a Tenerife…per mi un projecte és sinònim d’il·lusió, de ganes de realitzar i emprendre alguna cosa, per mi és important i clau viure envoltat de projectes. El projecte de Top Summits of the World és incipient, jove i tot just comença a fer els seus primers passos. Es tracta d’un projecte molt ambiciós que com si d’un 2 en 1 es tractés, uneix el viatjar amb el senderisme però no amb un senderisme qualsevol sinó d’alçada i és que pretén assolir el cim més alt de tots els països del planeta.
Eslovènia i el Triglav agafen el relleu del Teide, sostre d’Espanya. La República d’Eslovènia és un país d’Europa Central i des de 2004 un Estat membre de la Unió Europea que limita amb Itàlia a l’oest, amb el mar Adriàtic al sud-oest, amb Croàcia al sud i a l’est, amb Hongria al nord-est i amb Àustria al nord. El país és petit en població (prop més de 2 milions de persones) i en extensió (20.771 km2 que resulten inferiors als 32.108 km2 de per exemple Catalunya) i té per capital la bella Ljubljana amb una població que no arriba als 300.000 habitants.
País independent des de l’any 1991 al separar-se de Iugoslàvia, Eslovènia és un país que més de la meitat de la seva superfície es troba coberta per bosc essent el tercer país més boscós d’Europa, darrera de Finlàndia i Suècia. Juntament amb els seus abundants boscos, a EsLOVEnia, únic país del món que conté implícita la paraula amor (LOVE), trobem muntanyes de rellevància com són els Alps Julians dels quals la muntanya més alta és el Triglav (2.864 metres). El Triglav és el símbol del país ja que la seva muntanya es troba representada a l’escut de la nació i és pels eslovens, l’equivalent a anar a la Meca pels musulmans. A Eslovènia hi ha la dita que tot ciutadà ha de pujar almenys una vegada a la vida a aquest massís muntanyós.
L’Albert Enguix que ja havia estat company d’aventura a Tenerife i al Teide repeteix i decidim que sigui el viatge una aventura total ja que sortim amb el meu Ford Focus des de Barcelona sense absolutament cap reserva exceptuant la del Refugi de Dom Planika que ens serà imprescindible per l’ascensió al Triglav. La sortida de Catalunya és algo complicada pels servers controls existents a la frontera i és que el dia anterior una tragèdia va assolar Barcelona en perpetrar-se uns atemptats terroristes en plena Rambla. Això ens fa arribar més tard del compte a Niça on ens espera la nostra amiga en comú polonesa Daria Wiecka que és una gran viatgera i apassionada de la muntanya i escolta amb molt d’interès els nostres plans de futurs imminents a Eslovènia. Aprofitem la trobada per teixir nous projectes, als dos ens crida completar el sender GR-20 de Còrsega (un dels trekkings més exigents d’Europa) i parlem d’anar-hi de cara a l’estiu del proper any 2018.
Arribar a Eslovènia ens porta 2 dies de cotxe i uns 1.800 quilòmetres als pneumàtics. Després de la visita a la Daria ens toca creuar el nord d’Itàlia i aprofitem el trajecte per visitar i conèixer noves ciutats així com gaudir d’una bona pizza i adquirir reserves futures de pasta. Arribem tard al nostre allotjament eslovè, es tracta d’un acomodament especialitzat en esports ja que al voltant es troba ple de possibilitats esportives. Sopem i xerrem una mica amb l’Albert alhora que repassem una mica el programa del dia següent que estarà força carregat i serà ben exigent.
Sortim aviat des de l’aparcament de Kovinarska Koca (890 metres) i fem els primers passos entre boscos ben frondosos i abundant vegetació, ens agrada molt l’entorn. Anem guanyant alçada i a mesura que anem avançant en la ruta conflueix amb la d’altres senders i ben aviat prenem consciència de la importància que té el cim pel país i és que ens trobem molta concurrència de persones i de tot tipus de franja d’edat amb excursionistes de més de 70 anys i amb d’altres menors de 10 anys.
Es respira un ambient molt animat, alegre…i és que es nota en l’ambient que el Triglav és tota una qüestió d’orgull nacional. Ens deixem emportar per l’ambient i comencem a interactuar amb els locals que són gent molt amigable…fem amistat amb una família que en els nostres últims dies d’estada al país ens acolliria a la seva residència costera de Piran (Eslovènia té 15 km de costa). Dinem amb ells en un refugi de muntanya que es troba sobre la cota 1.500 d’alçada i comprovem lo bones que són les sopes eslovenes i és que per combatre el dur i fred hivern han de ser un gran aliat.
No ens entretenim excessivament amb la aturada gastronòmica ja que encara resta molt de programa per completar; concretament més de 900 metres de desnivell positiu fins al nostre següent objectiu del dia que no darrer. L’ascensió fins al Refugi de Dom Planika a 2.444 metres presenta una pendent fortament pronunciada i és exigent si bé els bonics paisatges que ens envolten fan l’esforç passatger i sobre les 17:00 de la tarda arribem al refugi on aprofitem per alliberar pes de cara a l’ascensió final al Triglav i hi deixem les motxilles prenent amb nosaltres únicament una mica de roba d’abric i líquid.
El tram entre el Refugi de Dom Planika i el Triglav ens encanta i ens ho passem molt bé. Múltiples passos equipats amb cadenes (hi ha qui utilitza arnès però no ho considerem necessari), pendents pronunciades i trams força aeris així com un paisatge brutal a banda i banda dels nostres ulls. El trajecte fins al cim està ple de persones provinents d’altres rutes diferents a la nostra, concretament la provinent del Refugi de Dom Valentina Stanica. Pugem per una llarga escala i comencem a divisar el cim del Triglav…uns metres més i la característica caseta metàl·lica amb la bandera eslovena fa aparició davant els nostres ulls. Estem a 2.864 metres d’alçada, el sostre d’Eslovènia i això fa que ens puguem considerar ja eslovens. Com a curiositat, a dalt del cim i durant la temporada d’estiu podreu trobar un refresc i si el dia és calorós us semblarà un regal i inclús barat pagar 5 euros per una Coca-Cola fresca a 2.864 metres d’alçada.
Eslovènia és un petit gran país. Batejos com la “petita Suïssa” no li venen grans a aquest país de gent amb un caràcter alegre i hospitalari. A Eslovènia es pot gaudir entre d’altres de la bonica capital Ljubljana i perdre’s aleatòriament pels seus animats carrers (a la temporada d’estiu), de Bled (punt turístic del país amb el llac que té al seu vell mig la campana dels desitjos), de les coves de Postojna i les seves majestuoses concrecions calcàries (32 milions de visites en total), de practicar esports d’aventura i rafting en el descens del riu Soca a Bovec així com aprofitar l’estada al Triglav i descobrir el llac Bohinj (el més gran i espectacular d’Eslovènia) i aprofitar les múltiples possibilitats de la zona.