Trobem que abunden els llocs de cuina hindú i això és bona notícia, sobretot per mi, que m’encanta la gastronomia picant i especiada. Aquí ha d’acabar content tothom i acabarem el dia prenent cervesa en que l’Òscar se l’acaba i la gaudeix a plena satisfacció i jo soc incapaç de baixar el nivell de líquid de la gerra un 25%.

El segon dia serà per gaudir completament de la ciutat i dels seus llocs més característics com serien el jardí botànic, la muralla, museus entre d’altres així com per ampliar el grup ja que al sopar se’ns unirà la Leïla. Ella és una amiga francesa que vaig conèixer quan estava estudiant a Girona i que es troba cursant un Erasmus a Escòcia. Li encanta viatjar, l’aventura, la muntanya i ens acompanyarà un parell de dies del nostre viatge i es mostra molt motivada per pujar el Ben Nevis que amb 1.318 metres és la màxima elevació del país.

Comença la segona fase del viatge i en el nostre tercer dia precisarem del suport d’un vehicle per desplaçar-nos fins a Fort Williams que és el lloc més proper al Ben Nevis on tenim possibilitat d’allotjament. Lloguem un cotxe a l’aeroport i allà comença l’aventura i mai millor dit perquè reprogramar el cervell per conduir per l’esquerra ho és i fer una rotonda ja és festival. Costa una mica adaptar-se però no ho fem del tot malament… en el nostre trajecte fins a Fort Williams fem una parada tècnica a Falkirk Kelpies i és que no podíem trepitjar Escòcia i ignorar el monument al gran heroi local, William Wallace. No ens hi aturem massa ja que ens queden força km a recórrer i a l’aeroport hem perdut 2/3 hores esperant a que ens proporcionin un vehicle.

La prèvia a l’arribada a Fort Williams és molt bonica i és que per arribar-hi hem de passar per Glencoe i els seus majestuosos paisatges que ens abriguen a  banda i banda de la carretera. No anem a dormir tard ja que demà ens espera un programa complet amb una ruta lineal d’entorn a 8 km (total 18 km anada i tornada) i 1.300 metres de desnivell positiu i una “meteo” que no pinta precisament assolellada.