CIMS
CIM Nº 5: MOUNT OLYMPUS - MYTIKAS (GRÈCIA)
GRÈCIA
MOUNT OLYMPUS - MYTIKAS
10 / 09 / 2021
ALTITUD
2.918 m
OSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ
NIVELL DIFICULTAT
MITJÀ
CRÒNICA
Feia temps que no posàvem rumb a un Top Summit. Entre el Ben Nevis i aquesta expedició cap al Mount Olympus hi ha hagut una pandèmia pel mig que ha limitat durant ben bé un període de 2 anys la mobilitat de la humanitat. Agafem aquest viatge amb moltes ganes i amb l’Òscar planifiquem un mix de viatge en que transitarem entre la Grècia Clàssica i la Grècia més salvatge amb la intenció d’assolir el Mount Olympus que amb 2.918 metres és el sostre del país.
Aterrem a Atenes i per una qüestió pràctica iniciarem el nostre “tour” en aquesta ciutat. La trobo una ciutat trista, decadent i bruta amb múltiples “graffitis” a les parets dels edificis alhora que molt caòtica i estressant alhora de conduir-hi. La forta crisi econòmica del país i les polítiques de restricció i control econòmiques aplicades per la Unió Europea els darrers anys s’intueixen i es fan paleses observant les persones i el poc optimisme que contagien. Per altra banda, ens emportem una grata sorpresa amb la cuina local autènticament mediterrània i gaudim molt de plats locals com la “musaka” o el “baklava”. Del que és estrictament la nostra visita cultural a la ciutat res a destacar més enllà de la visita a l’”Acròpolis” i la resta de conjunts històrics que ens recorden que Grècia en el seu moment va ser una potència; molt lluny del punt on ens trobem ara. Acomiadem el dia amb un sopar a la terrassa del nostre hotel que té vistes de privilegi al conjunt històric de la ciutat que presenta de nit una versió il·luminada.
El segon dia del nostre viatge deixa enrere la capital del país i ens dirigim al nord del país, prop de Salònica, concretament fins a Prionia. Són gairebé 5 hores de conducció travessant el país fins arribar al punt que serà l’inici de la nostra excursió que hem programat en 2 dies.
Comencem a caminar al voltant de les 16 hores de la tarda des de l’esmentat punt de Prionia i que és l’itinerari clàssic i més concorregut. Parlem d’una alçada de 1.081 metres amb l’objectiu d’arribar al refugi Spilios Agapitos a 2.100 metres entorn de les 19 hores per tenir marge suficient amb els horaris del sopar. El recorregut són uns 8 km que si bé són d’ascensió, ho són de forma molt gradual i agraïda, transcorrent entre bonics boscos. A uns 15 km a les nostres espatlles el paisatge és blau ja que no estem molt allunyats del Mar Egeu.
Al refugi es respira activitat, energia…compartim sopar amb una parella jove d’alemanys si bé no tardem gaire en anar a dormir cansats de la jornada de cotxe de 5 hores del matí i la jornada excursionista de a tarda.
Per variar no he tingut la meva millor nit de descans i és que sempre que dormo en multitud em costa tenir immunitat contra els sorolls externs.
Des del refugi s’agafa el sender Koftó que a diferència del d’ahir presenta una forta pendent i exigència física i ben aviat al guanyar alçada ens quedem sense la companyia de la vegetació. Compartim part dels 2,5 km fins la Meseta amb una altra parella d’alemanys als que expliquem el nostre projecte “Top Summits of the World” i ens obren les portes al seu cim, el Zugspitze. En aquell moment no sabíem que aquella parella havien exercit d’excel·lents ambaixadors i que l’any vinent tocaríem la creu daurada del cim teutó a 2.982 metres d’alçada.
Arribats a la Meseta es produeix una dispersió dels caminadors i és que el nostre objectiu presenta una part tècnica amb la que no tothom s’atreveix. La veritat és que a partir de la Meseta el camí es fa més complex i s’han d’incrementar els nivells de concentració i alerta. Si bé és cert que trobem algú encordat i amb casc, realment se’n pot prescindir. Gaudim molt d’aquest tram més dinàmic i amb major varietat orogràfica…la taula dels “Déus” no és per tothom i aquest és el missatge que volen donar sobretot amb l’última paret abans d’arribar a la bandera blanc i blava. Aquesta última paret presenta una forta pendent i ens exigeix d’una divertida grimpada.
La casa dels 12 déus olímpics s’alça espectacular davant nostre i ens obre les portes. Des de dalt unes vistes privilegiades del conjunt de muntanyes que es fusiona amb el mar a només 15 km de distància en línia recta. És una sensació sempre especial trepitjar el sostre d’un país i com sempre ens emportem moltes coses positives amb nosaltres, gent que em conegut, noves idees de països a visitar….
“Viatjar alimenta l’esperit”