- [email protected]
- +34 646 14 74 15
CIMS
CIM Nº 6: TOUBKAL (MARROC)
MARROC
TOUBKAL
31 / 10 / 2021
ALTITUD
4.167m
ÒSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ
NIVELL DIFICULTAT
MITJÀ
CRÒNICA
Top Summits surt d’Europa i desembarca a Àfrica per primera vegada. El destí és Marroc. Realitzar l’ascensió al Toubkal, sostre del país amb 4.167 metres, precisa obligatòriament de la contractació d’un guia. No coneixem massa el país i optem amb l’Òscar per viatjar amb una agència de viatges de Catalunya especialitzada en viatges de muntanya i que ens resulta una opció força pràctica i econòmica. Arribem a Marràqueix cap al migdia, Estem ben allotjats, ubicats cèntricament al costat de la Plaça Jamaa el Fna que és el centre neuràlgic de la ciutat.
És tard i anem a conèixer la cuina marroquina que no ens decepciona i en el meu cas gaudeix-ho molt amb el “tajine”. La cuina marroquina, es recolza molt amb les espècies i això és un bon punt de partida per tot un “sibarita” de la cuina com jo. Després de proporcionar aliment al cos, sortim a descobrir la ciutat que de seguida ens adonem que no és el nostre estil en tant constantment rebem estímuls per comprar. Enllacem la Plaça Jamaa el Fna amb el “Zoco” que és un laberint de carrers plens de tendes, llocs de menjar…i on comprem una bandera del país que utilitzarem en el cim i que ja s’ha convertit en una rutina de les nostres expedicions internacionals.
El nostre passeig urbà no dura molta estona. Trobem a faltar tranquil·litat en el nostre passeig i optem per refugiar-nos a l’hotel que fa de mal dir però es converteix en el nostre millor moment de la tarda. Descansem una estona i esperem l’hora de sopar en la que no fem una excursió excessivament llarga per trobar restaurant i en la que provem un altre dels clàssics de la cuina marroquina; el cuscús.
Ens han convocat a les 7:00 del matí per esmorzar. M’estressa l’aglomeració de persones del nostre grup que es concentra a la sala i que tranquil·lament supera la trentena…no és un ambient molt senderista i realment hi ha gent amb poca condició física i experiència a la muntanya atrets per l’escassa dificultat de la muntanya i també per l’inici de la fi de les restriccions a la mobilitat. A les 8:00 del matí sortim amb destí a la localitat de Igdir que a 1.750 metres serà el punt d’inici de la nostra ruta.
A Igdir coneixem la resta d’integrants de la nostra expedició que seran els guies locals així com l’animal que domina i monopolitza els senders de l’Atles, l’ase i que serà l’encarregada de transportar l’equipatge de la nostra expedició fins el Refugi de Toubkal a 3.207 metres i que serà el punt i final de la nostra etapa d’avui. L’etapa d’avui presenta una distància de 12 km i entorn a 1.500 metres de desnivell positiu.
Comencem a caminar mentre una sèrie de persones, per les que sembla que no passa el temps, ens contemplen. En aquests poblats de muntanya es respira un ritme molt diferent al de Marràqueix i en que l’economia és molt precària. Es tracta d’un paisatge sec i sense pràcticament vegetació en que els primers quilòmetres de l’expedició segueixen el curs del riu Isougouanne fins arribar a “Marabout de Sidi Chamharouch”, indret a mig camí del final de l’etapa. Aprofitem que als voltants hi ha uns tendals per protegir-nos de la calor i alhora perquè ens serveixin el menjar.
Soc especialment prudent i em reservo de menjar amanida i fruita…en tot cas, els riscos ja els prendrem una vegada tinguem el cim al sarró. Amb la panxa plena i la calor costa arrencar i més en pujada però és el que toca, guanyar cota per arribar al refugi. L’Òscar i servidor ens mantenim al davant del grup i és que no tenim excessius problemes per seguir el ritme marcat…la setmana anterior en un dia d’entrenament vàrem caminar 30 km amb uns 3.000 de desnivell positiu així que les nostres cames no tindran problemes en gestionar el programa previst i únicament restarà la incògnita de veure com responem a l’alçada el dia de l’ascensió.
El refugi té el necessari sense disposar d’unes instal.lacions excepcionals. Sopem, xarrem una mica amb el grup i anem a dormir ben aviat ja que a les 5:00 del mati ens haurem d’aixecar per posar rumb al punt més alt del país. Durant la nit em faig molt amic del Francesc que dorm al meu costat. Junts construïm una aliança que té per finalitat despertar la persona que amb els seus roncs ens està impedint el son. Es sumen més persones a la nostra particular croada però malauradament no aconseguim millorar el resultat i perdem per golejada. Molts, cansats de l’orquestra, optem per no esperar ni a les 5:00 del matí i van a fer temps al menjador. Jo soc un d’ells i esperaré pacientment i preparat les 5:00 del matí per partir.
És de nit quan comencem a caminar i ens hem d’ajudar de frontals però no durant gaire estona ja que ben aviat ens visiten els primers raigs de llum del dia i amb ells, les vistes al massís de Ouanoukrim, oposat al Toubkal.
A partir dels 3.700 metres es comença a notar l’alçada i la falta d’oxigen si bé es tracta d’un traçat sense cap complicació tècnica. Ben aviat arribarem al cim del Toubkhal, sostre de l’Atlas i molt satisfets amb l’Òscar d’haver assolit el nostre primer 4 mil. Per baixar fem una ruta circular fins el Refugi de Toubkal, que passa per les restes d’un avió militar estavellat. En aquesta segona etapa ens surten 21 km així com 1.100 metres de desnivell positiu i 2.500 metres de desnivell negatiu per un total acumulat dels dos dies del trekking de 33 km i 2.600 metres (+/-).
GALERIA
