ᐅ Cim Núm. 7 Vorder Grauspitz (Liechtenstein)

CIMS

CIM Nº 7: VORDER GRAUSPITZ (LIECHTENSTEIN)

LIECHTENSTEIN

VORDER GRAUSPITZ

10 / 06 / 2022

ALTITUD

2.599 m

ÒSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

ALT

CRÒNICA

Sembla que els Top Summits agafen ritme de creuer. Després que la COVID-19 aturés la mobilitat planetària l’any 2020 i durant bona part de l’any 2021, en aquesta segona part del 2021 ja vàrem completar les ascensions al Mount Olymp (Grècia) i al Toubkal (Marroc). El programa per l’any 2022 segueix ben actiu en aquesta sortida de 5 dies pel nord d’Alemanya, el Tirol austríac i Liechtenstein intentarem assolir el sostre d’Alemanya (Zugspitze amb 2.982 metres) i el de Liechtenstein (Vorder Grauspitz amb 2.599 metres).

Però abans d’avançar en el viatge, coneixem una mica aquest petit país assimilable al Principat d’Andorra. El Principiat de Liechtenstein és un petit estat de l’Europa alpina que limita amb Suïssa a l’oest i Àustria a l’est. Com Suïssa, no forma part de la Unió Europea ni presenta sortida al mar i és conegut per ser un paradís fiscal. El seu veïnatge amb Suïssa és de molta rellevància i polítiques com les de relacions internacionals són coordinades pel país helvètic així com la seva defensa militar. El país presenta una població total d’entorn a 40 mil persones i la seva capital és Vaduz que no arriba a 6 mil habitants. L’idioma oficial és l’alemany i les seves bases econòmiques són el turisme i els serveis financers que es beneficien de les condicions fiscals.

Aterrem a l‘aeroport de Munic i d’allà, després d’agafar el nostre vehicle de lloguer, ens dirigim al nostre hotel. És tard i ben just ens dona temps de demanar que ens portin un “delivery” a l’habitació que resulta una opció prou eficaç ja que les pizzes estaven força bones.

El nostre primer dia de turisme, el dediquem a conèixer el centre de Munic que més enllà de la seva plaça principal (Marienplatz), els seus mercats (Viktualienmarkt), algun que altre parc (Englischer Garten) així com cerveseria (molt recomanable la Hofbräuhaus pels seus gairebé 5 segles d’història), no presenta grans atractius i fan que dedicar-hi un dia sigui un lapse de temps suficient. La climatologia bavaresa no ens és molt favorable amb pluges significatives que ens acompanyen durant bona part de la nostra visita.

Després d’un bon dinar a la plaça principal Marienplatz, cor de Munic i punt clau del seu centre històric, agafem rumb cap a Liechtenstein que ens desperta molta curiositat. Realment es tracta d’un terreny molt muntanyós en quasi tota la seva extensió i que es troba al Vall del Rin als Alps. Ens allotgem en un bonic acomodament amb magnífiques vistes a les muntanyes que al dia següent anirem a conèixer. Abans però toca una mica de turisme urbà i anem a conèixer la capital Vaduz i aprofitarem aquestes línies per fer-vos una recomanació i és que no és molt recomanable per la vostra butxaca invertir molt dies al país; una botella d’aigua ens va costar 9 euros (un record per sempre).

Iniciem l’ascensió a Steg (1.302m) i els primers quilòmetres transcorren entre boscos i sense pràcticament guanyar alçada. Seguim en tot moment el curs del riu que ens porta fins a la cota de 2.000 metres , punt que suposa un punt d’inflexió en la nostra ruta ja que la neu comença a fer acte de presència. La podem evitar durant una estona així com l’ús de grampons i piolet però no per massa temps ja que la pendent es torna pronunciada i la neu abundant. Em sorprèn la duresa de l’ascensió i és que petit país en cap moment és sinònim de Top Summit fàcil d’ascendir.

Després d’uns minuts de treballar intensament el tronc inferior assolim el final de la paret de neu i arribem a dalt de la carena. Han estat 400 metres de desnivell positiu sense treva, un bon treball físic… A dalt de la carena divisem el primer objectiu del dia que és el Hinter Grauspitz (2.571 metres) i que després d’una bonica cresteja en que a mà dreta divisem Suïssa i a mà dreta Liechtenstein, és fa present.

Des de dalt del Hunter Grauspitz s’observa a la distància l’objectiu “magne” del dia i que no és altre que el Vorder Grauspitz. Si bé tenen una alçada similar que pot a priori indicar escassa dificultat, no serà així ja que entre un i altre cal “salvar” un important barranc per seguidament tornar a agafar alçada. El terreny és força pronunciat cap avall així com tècnic però experimento com una visió, un estat de gran lucidesa i confiança per fer-ho. Em disposo a iniciar la baixada quan m’adono que el “soci” no segueix i és que l’Òscar no ho veu gens clar i decideix que per avui ja n’hi ha suficient d’emocions fortes i es quedarà esperant-me al Hinter.

És una sensació estranya i nova per a mi separar-me del company a la muntanya d’un altre país i afegeix un extra de tensió el fet que no hi ha persones al meu davant ascendint al cim així com una boira que dificulta la visió.

Malgrat la boira veig clar el camí

Aconsegueix-ho amb una gran agilitat salvar la difícil destrepada, sobrepasso un tram de roques i ja veig la que serà la meva darrera pujada abans del cim. A dalt si bé la vista no és perfecta, dona per contemplar Suïssa i els seus preciosos llacs, Liechtenstein així com Àustria…estic molt feliç d’haver-hi arribat ja que no ha estat gens fàcil.

Una sortida de muntanya acaba quan s’arriba al cotxe i això ho tinc sempre claríssim. No baixo el nivell de tensió, atenció i focalització malgrat haver assolit el cim ja que fins retrobar-me amb l’Òscar Solsona, resta completar el tram tècnic realitzat anteriorment però a la inversa.

Estic amb molta gana, assedegat, exhaust…. la dificultat tècnica del terreny va derivar en deixar la meva motxilla i aliment juntament amb l’Òscar. Quan arribo a l’alçada de la motxilla crido, crido molt fort.

NOTA IMPORTANT: El Vorder Grauspitz és una muntanya amb certa complexitat i cal extremar les precaucions. En trànsit dels Grauspitz és altament recomanable el casc així com avaluar, segons època de l’any, si els grampons i piolet són necessaris.