CIMS
CIM Nº 8: ZUGSPITZE (ALEMANYA)
ALEMANYA
ZUGSPITZE
11 / 06 / 2022
ALTITUD
2.982 m
ÒSCAR SOLSONA I ANDREU LÓPEZ
NIVELL DIFICULTAT
MITJÀ
CRÒNICA
Tinc recent encara l’adrenalina de l’ascensió al Vorder Grauspitz, sostre de Liechtenstein, i que va resultar força més complexa del previst. Aquest viatge de 5 dies presenta la particularitat de que transitem per 3 països com són Liechtenstein, Alemanya i Àustria i si bé assolir el sostre d’Àustria era l’objectiu inicialment previst, la prudència i època de l’any ens el fan descartar. Assolit el dia anterior el Vorder Grauspitz ens restarà intentar fer el mateix amb el Zugspitze que amb 2.982 metres és el punt més alt d’Alemanya.
Presentar el cim diverses possibilitats i opcions de ruta. La que parteix de la vessant alemanya és més curta si bé presenta en bona part del trajecte trams equipats que ens fan dubtar sobre l’agilitat, progressió i ritme al que avançarem. En països en els que no coneixem el terreny, resulta cabdal prioritzar la seguretat i escollir la opció més fàcil d’ascensió al cim…així i pel que fa a Alemanya optem per partir de l’aparcament de Brent Alm (Ehrwald) a la vessant austríaca i des de 1.156 metres.
Brent Alm és una zona de molta activitat esportiva a la temporada d’hivern donat que compta amb la presència d’un complex d’esquí així com en els mesos d’estiu en que coincidim amb ciclistes, corredors, escaladors i senderistes.
El programa que ens espera és exigent amb pràcticament 2.000 metres de desnivell positiu i entorn a 15 km. L’agenda turística de visites a la regió ens condiciona les característiques de la ruta i optarem per fer la tornada amb funicular i així d’aquesta manera també evitar castigar de manera innecessària els genolls.
La ruta des de Brent Alm comença amb uns km d’asfalt que es fan monòtons si bé transcorren entre bosc que ens protegeixen del sol, element que havíem trobat en falta els darrers dies a Munich i Liechtenstein. Després d’uns quilometres de suau però prolongada ascensió arribem a Ehrwalder Alm (1.502m) i que és un espai amb serveis (cafeteries, restaurants…) on conflueixen remuntadors.
A partir d’aquest punt es produeix una “criba” important de caminadors tot coincidint amb l’increment de pendent del terreny. Endarrere queda la gent que ha optat per excursions curtes i de caire familiar i les persones que ens troben majoritàriament comparteixen destí amb nosaltres.
Compartim converses animades amb diferents persones d’arreu del món alhora que anem superant trams exigents del recorregut i ben acompanyats per paisatges que no decepcionen i responen a les expectatives creades. Arribem a un punt important de la ruta i que alhora coincideix amb el 50% de desnivell positiu salvat i que no és altre que Gatterl (2.024m), frontera austro alemanya.
Passat aquest punt fem les primeres passes del dia en territori alemany i avancem per un tram d’uns 3 quilòmetres sense pràcticament guanyar alçada. Aquí la muntanya es converteix en rocosa i deixem de veure bosc així com a l’horitzó divisem alguna tonalitat blanca que cobreix la muntanya i molt a la distància l’inconfusible color daurat de la creu del cim Zugspitze.
Arribem al refugi de Knorrhütte (2.051 metres) en el que farem una parada, ens avituallem bé així com posem també sòlid al cos. Ens esperen 900 metres de desnivell positiu, portem hores caminant així que recarregar bateries es ben necessari. Només sortir del refugi, la pujada es torna exigent. És un dia dur: excursió llarga, amb molt desnivell acumulat, molt sol i la darrera jornada de muntanya a Liechtenstein és ben present a les nostres cames.
Trobem un holandès un xic desubicat en l’espai – temps que ens acompanya un tros de camí i que no ha fet massa bé els números sobre la seva tornada al punt d’origen. A la cota 2.400 / 2.500 metres la neu comença a fer-se present i juntament amb la forta pujada i a que l’hem de fer de manera ràpida per no perdre el darrer telefèric de baixada del dia, implica que ens exprimim físicament.
Són instants que gaudeix-ho molt. M’agrada ascendre, m’agrada ascendre amb intensitat, a bon ritme com avui…en l’ascensió ens divertim amb algun pas equipat i cables en que recolzar-se. El cim s’olora però es fa pregar….finalment arriba. Arribem a dalt d’una tarima enorme i espectacular preparada i acondicionada amb orgull pel turista. No ens podem adormir…em de trobar el cim i comprar els bitllets de baixada. Som les últimes persones del dia a fer cim. Juntament amb l’Òscar ens fem la foto orgullosos del camí recorregut al llarg del dia, del moment que estem vivint.
El cim Zugspitze és dels més ostentosos que he pujat mai amb una creu daurada espectacular que s’identifica a quilòmetres de distància. Gaudim juntament amb l’Òscar molt dels instants en que el cim és només nostre si be la derivada d’aquesta sospitosa tranquil·litat eu un lloc tant concorregut és que em perdut el darrer funicular de baixada.
No obstant l’anterior pèrdua, sembla que és el nostre dia de sort i tot i que la persona de la “taquilla” ens obsequia amb una cara poc amigable sembla que podrem baixar amb el funicular categoria “treballadors / staff”. Els alemanys són quadriculats però de tant en tant presenten algunes figures de flexibilitat.
Fantàstic dia de muntanya i en el meu cas amb el 8è Top Summit al sarró. Danke Zugspitze