Un examen de 5.895 metres

Com ha estat la preparació física per ascendir el Kilimanjaro?

L’ascensió al Uhuru Peak, més popularment conegut com a Kilimanjaro, no és una ascensió qualsevol i com a tal precisa d’una planificació i preparació anticipada i prolongada en el temps.

En primer lloc, cal tenir presents la data de partida del viatge així com les característiques de la ruta fins al cim. Responent a la primera, el vol de Barcelona fins a l’aeroport de Kilimanjaro (a Tanzània) ens surt el dia 1 d’abril i el mateix dia 2 d’abril ja ens comença el trekking. Pel que fa al segon aspecte relatiu a les característiques de la ruta, en el nostre cas la pionera i impulsora del grup amb el que anem (a través d’una agència de viatges) va ser la Natalia Santamaria que es va decantar per la “Lemosho Route” per ser la ruta que presenta una millor aclimatació.

La “Lemosho Route” té l’inici del trekking a Londorossi Gate (2.100 metres) i pren el camí per l’oest del massís i d’allà condueix els caminadors per l’altiplà de Shira (Shira Plateau). La ruta no és tant popular com la “ruta Machame” o la “ruta Marangu” però ho compensa per la seva varietat de paisatge. L’ascens al Kilimanjaro i els seus 5.895 metres por implicar fins a 6-7 dies de travessa i cal tenir en compte que es caminaran entorn a 70 km i uns 6.000 metres de desnivell positiu i uns 6.500 metres de desnivell negatiu donat que la ruta finalitza en la cota de 1.600 metres aproximadament.

De totes les anteriors característiques tècniques presentades s’extreuen algunes consideracions d’interès pel que fa a la preparació de l’ascensió com serien les següents:

  • les distàncies diàries a caminar no són llargues i poden suposar entre 10 – 15 km per jornada,
  • el desnivell positiu per jornada és de 1.000 metres i el negatiu també és de 1.000 metres per jornada,
  • els anteriors paràmetres de distància i desnivell s’han de completar en alçada en que la escassetat d’oxigen és manifesta.

Els mesos de desembre i gener històricament per mi sempre han estat els de menor activitat a la muntanya així com d’activitat física en general i es podria explicar per la curta durada dels dies, la pitjor meteorologia per realitzar activitat exterior així com també a l’alta activitat de la resta de mesos de l’any que deriven en que aprofiti per donar descans al cos.

L’any 2022 no és una excepció a l’anterior i el mes de novembre està ple d’activitats entre d’altres la popular cursa “Behobia – Sant Sebastià” així com la integral de Sierra Nevada amb neu que ens porta a ascendir el Pic Veleta (3er cim més alt de la península Ibèrica amb 3.392 metres) i el Pic Mulhacén (amb una alçada de 3.482 metres el més alt de la península). Completat l’anterior programa, ens donarem un merescut recés els mesos de desembre i gener en que sortiré a córrer algun dia puntual si bé pràcticament no trepitjaré la muntanya.

Ben entrat el mes de febrer el xip canvia completament. Queden justament dos mesos per anar a Àfrica i activo el mode “Kilimanjaro”. Parcel·lo i diferencio la meva preparació entre el mes de febrer en el que es treballarà més la capacitat de resistència aeròbica i el mes de març en que, en la mesura de  les possibilitats que ens ofereix l’entorn de Catalunya, treballarem l’aclimatació així com introduirem  més desnivell en les nostres sortides.

En el mes de febrer per treballar i potenciar l’activitat aeròbica que està a mínims opto per anar a córrer 2-3 dies de dilluns a divendres i realitzar una sortida senderista a la muntanya  el cap de setmana per un total de 3 – 4 dies d’activitat a la setmana . En referència al córrer realitzo sortides de 10 – 15 km generalment per la muntanya ja que m’aporta major desconnexió que la ruta urbana i que em porten generalment entre 1 hora i 2 hores d’activitat.

Pel que fa a l’activitat dels caps de setmana durant el mes de febrer realitzo el següent:

2
  • 2 caps de setmana opto pel massís de Montserrat concretament el trajecte Monistrol de Montserrat – Sant Jeroni que suposa més de 1.000 metres de desnivell positiu i entorn a 16 km,
  • 2 caps de setmana opto per fer sortides amb els amics de Portbou i que alhora és on tinc el club excursionista en el que estic afiliat. La Gina Strohecker i el Xavier Ardèvol són els millors ambaixadors possibles (tu també Li quan et recuperis d’aquest tal.ló d’Aquil.les 😉) per conèixer l’Alt Empordà i completem rutes d’entre 15 – 20 km i amb 1.000 metres de desnivell per un territori que no presenta excessiva altura (en cap moment passem de la cota 700 metres).

Entrem al mes de març, resta 1 mes per nostra sortida i sento que començo a agafar forma física. En la nostra equació preparatòria manca introduir-hi alçada així que per posar remei a això contacto amb la Natalia Santamaria; persona activa i sempre receptiva quan de plans de muntanya es tracta. Creem un grup de WhatsApp integrat per companys de la ruta del Kilimanjaro provinents de Catalunya si bé únicament serem 3 els que per agenda tindrem disponibilitat (Natalia Santamaría, Jordi Girona i el redactor d’aquestes línies) i planifiquem un programa en alçada. Concretament el següent:

  • 19 de març: ruta per Vallter, concretament fins al Gra de Fajol (2.714 m)
  • 25 i 26 de març: és el cap de setmana previ a partir i pujarem el dissabte a Puigmal (2.910 metres) i el diumenge al Torreneules (2.713 metres) procurant mantenir-nos en alçada el màxim temps possible.

No deixo la rutina de fer 2-3 sortides de running entre setmana i els altres 2 caps de setmana faré sortides per Sadernes fins el cim de Bassegoda (1.373 metres) així com Sant Jeroni (1.236 metres) en que si bé no treballo específicament l’alçada treballo la resistència així com distàncies i desnivells similars o inclús superiors als que veurem en la nostra “Lemosho Route”

Bé, fent un símil acadèmic, ja hem estudiat per l’examen del Kilimanjaro i estem preparats. Que s’aixequi el teló!

LES NOSTRES ÚLTIMES PUBLICACIONS